dijous, 9 de novembre de 2017

Llibre: El juego de pensar.


"El juego de pensar" és un llibre que invita a jugar i a pensar. Darrera cada text i cada joc hi ha una invitació a exercitar el nostre cervell a través de l'observació, deducció,...

Al inici del llibre hi ha un resum de tot el contingut en forma de quadre que et permet trobar fàcilment el contingut que t'interessa.

Després, el llibre esta dividit en 6 apartats, cada un d'ells comença amb un petit relat sobre un tema històric (com es comunicaven antigament els vaixells de dia o nit, origen de les vacunes, mapes de cançons,...). En aquest relat es destaquen 6 verbs que són els que es toquen en aquell apartat.

A continuació, hi ha una introducció sobre cada verb per contextualitzar el joc de pensar que es proposa fer amb els nens relacionat amb aquell verb (observar, classificar, reconèixer, relacionar,...).

En total podeu trobar-hi 36 jocs. Alguns coneguts (veo veo, cada oveja con su pareja,...), altres que són variants de jocs coneguts, reflexions i preguntes que inviten a pensar, algun que es pot fer a nivell manipulatiu (escacs, dòmino,...),...

Al inici del llibre es facilita un enllaç on s'expliquen més concretament les regles dels 36 jocs proposats al llibre.

El llibre es recomana per a partir de 8 anys, tot i que hi ha jocs que es poden fer amb més petits o que es poden adaptar.

En aquest enllaç podeu veure una mostra: 

Es un llibre entretingut, que té moltes possibilitats en aquesta època de l'any que no passem tant de temps a fora, les hores de sol són menys i ens quedem més a casa.

Títol: El juego de pensar
Autors: Cristina Nuñez Pereira i Rafael R. Valcárcel

Publicat per: Palabras aladas, 2016

dimarts, 17 d’octubre de 2017

Dir "t'estimo" sense paraules

Demostrar l'estimació amb un "t'estimo" és important, però també hi ha moltes maneres de dir als nostres fills que els estimem sense paraules, a través de tots els altres sentits.


Els diem "t'estimo" quan...

Dediquem temps a la família i a cada fill en particular. Moments de converses, d'escolta activa, de jocs, passejades,... sense mòbils, sense ordinadors, sense televisió,...

Ajudem quan ens demanen ajuda. Però ajudem  motivant a l'autonomia, per capacitar-los i que se'n surtin ells sols. Estem al seu costat per quan ens necessitin.

Transmetem la idea que els errors són part de la vida i no fracassos. Si veiem els errors com quelcom natural i humà, ho transmetrem als nostres fills i ells aprendran a descobrir els aprenentatges que hi ha darrera aquests errors i els farà créixer.

Demanem perdó quan ens equivoquem. Lluny de perdre autoritat, al demanar disculpes quan calgui, ens fem més propers.

Els sorprenem. Un regalet que esperaven, una visita sorpresa, un missatge a la motxilla, el seu menjar preferit, unes entrades pel teatre,... Detalls, sense motiu aparent, per dir-los que són importants per nosaltres. També són detalls que els faran sentir que els coneixem bé.

Els donem les gràcies. Els agraïm les coses que fan per millorar el benestar i la convivència, per ajudar-nos, per ser capaços de gestionar les seves emocions en moments complicats,...

Estem oberts al contacte. Amb respecte, els oferim una abraçada, un petó, un petit massatge, passar-los la mà pels cabells,... que notin que hi som presents.

Els respectem. El seu ritme, la seva creativitat, la seva mirada de curiositat per tot el què els envolta. Trobem espais sense rellotge i sense presses, moments per deixar-se anar.

Els mirem. Quan parlem els mirem als ulls, ens fixem en com somriuen, ens adonem de si estan preocupats o tensos, els mostrem que ens hem fixat que avui s'ha vestit elegants,...

Compartim alegria. Ballem, cantem, fem teatre, ens expliquem coses gracioses,... riem junts i riem molt.

Els acceptem com són i els estimem sense condicions.