dimarts, 4 de juliol de 2017

Idees per fer els viatges més divertits!


Arriben les vacances i amb elles els viatges familiars en cotxe, tren, avió,...

A TENIR EN COMPTE

Dur menjar i beure a l'abast. Encara que faci 5 minuts que ens hem aturat a dinar sempre hi ha qui te gana, està bé dur una bossa  amb  aigua i alguna cosa senzilla de menjar durant el trajecte.

Viatjar tranquils. Si hi ha baralles entre germans, estem nerviosos,... aturem el cotxe i reprenem el viatge quan tot estigui calmat.

Preveure algun/s objecte/s per distreure's: alguna joguina, llibre, jocs de viatge imantats,...

Si el viatge és llarg preveure aturades cada cert temps per tal de que tots puguem descansar una mica i estirar les cames.

Respectar les necessitats. Al llarg del viatge estar atents a les senyals de cansament, de son, de gana,... Preguntar com ens sentim, què necessitaríem per estar millor,...

"QUAN FALTA?"

A tots ens sonaran les  preguntes "Quan falta?", "Ja arribem?"...

Si el viatge fós una pizza.
Quan són petits i la noció de temps és difícil nosaltres utilitzem com a imatge una pizza: Si el viatge fos una  pizza i la partíssim en 4 trossos ja n'hauríem menjat un i ens en faltarien tres,...

Mapa del trajecte.
Abans d'iniciar el viatge preparar un mapa esquemàtic i senzill amb alguns dels llocs destacats del  viatge perquè els vagin marcant.
També, a cada lloc podem donar-los una peça de trencaclosques o una paraula d'una frase que hauran de formar quan arribem amb alguna sorpresa per ells (val per una activitat que els agradi, per comprar-se un detallet,...)

JOCS PER FER EL TRAJECTE EN COTXE MÉS CURT

1. Història inventada. Un jugador comença a inventar-se una història i fa preguntes als altres per tal de que l'ajudin a continuar.

Un dia un elefant passejava per... (un altre jugador diu per on) i de cop es va trobar un pingüí que li va dir... (un altre jugador respon)

2. Endevina qui sóc. Un jugador es pensa un animal, un personatge, un cantant,... (es pot concretar abans de començar el joc) i els altres hauran d'endevinar qui és fent preguntes a les que sols podrà respondre si o no.

3. Sons d'animals. Cada jugador té un o dos animals. El conductor comença a explicar una història inventada on hi surtin aquests animals. Cada cop que diu el nom d'un d'ells els jugadors ha escollit ha  de fer el so del seu animal.

Un nen va sortir a passejar el seu gos (bup bup) i es va  trobar una ovella (béééé)...

4. Endevina la cançó. Un dels jugadors comença a cantar canviant la lletra de la cançó per una sola lletra de l'abecedari. La resta de jugadors han d'endevinar la cançó i cantar-la.

5. Un cotxe de color... Tant senzill com endevinar de quin color serà el proper cotxe que veurem passar.

6. Si jo fos inventor@... Cada jugador explica quin objecte o aparell inventaria si no tingués limitacions.

Si jo fos inventora inventaria un pinzell gegant per pintar els núvols de colors...

7. Rimes divertides. Un jugador diu una paula (podem acotar el tema per fer-ho més senzill pels petits) i els altres han de fer una frase divertida que rimi (si són petits també podem simplificar-ho)

Meló... He comprat un meló gran com un avió.

8. L'abecedari. Escollir un tema i buscar una paraula d'aquell tema per cada lletra de l'abecedari.

Animals: abella, balena, cuc,...

9. Paraules encadenades. Un jugador diu una paraula i el següent ha de dir la primera paraula que li ve al cap al sentir-la, continua el següent dient amb què li fa pensar el darrer mot... continuar fins que ens en cansem.

papallona - flor - olor - ...

10. Qui troba... Abans de sortir fer un llistat en un paper de coses que podem trobar al llarg del viatge (el podem fer nosaltres o conjuntament). Al llarg del viatge hauran d'anar marcant les coses que trobin de la llista.

Un cotxe de color lila, un tractor, un cavall blanc, unes flors grogues, una casa de finestres vermelles,...

dijous, 11 de maig de 2017

La frustració

La frustració forma part de la persona, sempre hi haurà alguna cosa que esperem i que no es podrà complir o dur a terme. Frustrar-se és natural, per tant, és bo que des de petits aprenguem a fer front a les frustracions de manera constructiva.

Com a adults, hem de buscar el terme mig, no es tracta de que els posem més  pedres al camí de les que ja es trobaran, amb l'objectiu de que "es facin més forts" o amb l'afegitó de que "és pel seu bé" però tampoc de sobreprotegir-los i rescatar-los constantment.

Com a pares, ens angoixa el patiment dels nostres fills, i a vegades tenim la tendència a "rescatar-los" per tal de que no es frustrin, o a establir profecies del què passarà ("si puges aquí cauràs", "si no et poses la jaqueta estaràs malalta",...). Si sempre els rescatem, no els deixarem experimentar les conseqüències (positives o negatives) de les seves decisions i els privarem de la satisfacció de sortir-se'n ells sols.

Valorem l'esforç com a quelcom positiu. Sempre que sigui un esforç raonable, és bo que els nens  aprenguin que per aconseguir certs èxits hem de dedicar-hi esforços i no deixar-ho córrer a la primera dificultat que trobem.

Els errors o els fracassos no són quelcom negatiu sinó "oportunitats per aprendre", per tant, els nostres fills, malgrat es frustrin han de tenir l'oportunitat d'aprendre dels errors i així superar la frustració de manera constructiva.

La gestió de la frustració és quelcom que s'aprèn, al principi els infants difícilment seran capaços de gestionar la frustració per ells mateixos, necessitaran eines externes (suport de l'adult), a mesura que els nens es van fent grans aniran trobant ells mateixos les estratègies. Però per a trobar aquestes estratègies, eI nostre paper de models és important, així que quan cometem un error o quan alguna cosa no és com esperàvem, fem visibles les nostres eines de gestió emocional per tal de que les puguin aprendre i imitar.

El nostre paper és el d'acompanyar, d'estar presents, de motivar perquè l'altre adquireixi confiança en ell mateix i descobreixi els seus propis límits. Com diu Jane Nelsen, el nostre lema hauria de ser "no facis el que el nen pugui fer per ell mateix", d'aquesta manera seran adults amb habilitats per a la vida, adults capaços de sortir de la seva zona de confort.