dimarts, 20 de febrer de 2018

Com ens comuniquem amb els fills? Barreres i facilitadors de la comunicació


La comunicació amb els fills, la parella o els companys de feina és un element important en les relacions personals. Segons com esdevingui aquesta comunicació pot ajudar a millorar la relació o, pel contrari, provocar recel i distància. Així doncs, a l’hora de parlar de comunicació trobem elements facilitadors i elements que ens suposen una barrera:



FACILITADORS LA COMUNICACIÓ

Temps i dedicació: Abans d’anar a dormir, mentre els fem un massatge, compartint un joc,... un temps sense rellotge on puguem escoltar més que parlar. Sovint les grans converses comencen amb temes quotidians, i a mesura que ens anem demostrant confiança, passem a temes més personals, a coses que no comuniquem d’entrada però tenim necessitat de compartir,...

Escoltar i comunicar amb tot el cos: Tot el nostre cos comunica, un alt percentatge de la informació ens arriba a través de la vista, però també rebem informació a través de la resta dels sentits. Quan parlem de comunicació parlem de mirades, de gests, de tacte, d’olors, de gustos,...

Parlem amb els nostres fills a través de tots els sentits: un dinar que els agrada, una música per expressar què sentim, una mà a l’espatlla, mirar-los als ulls situant-nos a la seva altura.

Parlar des del “JO”: En lloc de criticar a l’altre el seu comportament, expressem-li què ens fa sentir a nosaltres (en lloc de “ets un malendreçat” podem dir “jo em sento malament quan veig roba pel terra de l’habitació”).

Preguntes de curiositat: Escoltar més que parlar. Fer-los preguntes que inviten als nostres fills/es a reflexionar, a arribar a les seves pròpies conclusions, i alhora els mostrem que estem pendents, que ens importa el què ens diuen,...

Donar valor a les emocions i sentiments: Donar eines per a que posin nom al què senten, donar-los oportunitats per expressar-ho (sense judicis, ni crítiques), oferir recursos per a una bona gestió de les emocions. Ser nosaltres models d’una bona gestió emocional, ja que “els nens ens aprenen a nosaltres” (Mar Romera)

Empatia: Estar oberts a la comunicació que parteix de les seves necessitats, Podem no compartir o estar d’acord amb la seva opinió, amb les seves accions, però igualment ens mostrarem oberts al diàleg, a l’entesa,... el respecte a la persona està per damunt de tot.


BARRERES PER A LA COMUNICACIÓ

Les presses: Que els nostres fills i filles s’obrin al diàleg i ens expliquin què els passa és poc compatible amb les presses. Si no tenim temps per dedicar-los les nostres converses sovint seran superficials i sols relacionades amb els aspectes pràctics del dia a dia.

Judicis i consells no desitjats: Mentre l’altre ens està explicant una cosa, dir-li què creiem que ha fet malament (“com has pogut actuar així?”, “no veus que estàs equivocada?”), què creiem que hauria de fer (“hauries de haver estudiat més coses”), com hauria d’actuar (“has de fer-ho com jo dic”), fer-li “sermons”... predisposa a l’altre a deixar de comunicar-se o a posar-se a la defensiva. Oferim ajuda sols si ens la demanen, si ens correspon i evitant jutjar.

Indiferència: Escoltar sense que ens importi el què ens estan dient, estar pendent d’altres assumptes (mòbil, TV, feina de casa,...), banalitzar el que ens està explicant (“no n’hi ha per tant”, “això és una tonteria”) provoca que l’altre perdi l’interès per comunicar-se.

Atacs: Donar la culpa a l’altre (”és culpa teva”), criticar-lo (“que no veus que així no funcionarà de cap manera?”) o avergonyir-lo (“tan espavilat que ets i fas aquestes coses?”).

Negar emocions i/o sentiments: Les emocions es senten, no podem jutjar les emocions que té l’altre, posar-les en dubte o menystenir-les. Frases com “vinga que no n’hi ha per estar enfadat”, “com pots sentir-te així?”,... fan que l’altre es senti incomprès o fins i tot culpable de sentir el què sent. El què podem fer és ser referents i ajudar a gestionar-les.

Generalitzacions o comparacions: “Sempre t’he de recordar que endrecis”, “Mai reculls les joguines”, “El teu germà m’ajuda més que tu” et fan sentir que no estàs a l’altura de les expectatives.

divendres, 26 de gener de 2018

Llibre: El gran llibre dels Super Poders

Aquest llibre el va trobar el pare de les llunetes en una llibreria i no es va poder resistir.


És un llibre en el que a cada doble pàgina hi ha un petit text on, per un cantó s’explica el superpoder d’un personatge, i per l’altre hi ha un preciós dibuix que l’il·lustra. Els superpoders que surten al llibre són, per exemple, la música, l’atenció, la curiositat, l’organització,... fins arribar a un total de 18.
Els protagonistes són nens i nenes, això ajuda a que sigui més fàcil identificar-te amb ells.

A la part de darrera surt un llistat amb tots els superpoders de que parla el llibre per tal de que marquis quins són els teus, i també una pàgina final perquè anotis més superpoders que tens, ja que tots no en tenim sols un i n’hi ha molts que no surten al llibre!


És un llibre per treballar conceptes com:

Autoconeixement: Quins són els nostres superpoders? Què ens ho fa creure? Sempre hem tingut els mateixos? Quines són les nostres debilitats? Com podem compensar-les?

Autoestima: tots ens podem sentir identificats, almenys parcialment, en algun dels superpoders dels llibre. O, podem ser capaços a través dels exemples dels diferents relats, de trobar quin és el nostre/s superpoder/s. Tots som únics i tenim valor.
També remarcar que no tots hem de tenir tots els superpoders, que el fet de no tenir un superpoder no ens fa menys valuosos.

Diversitat: Els superpoders poden ser molts diferents uns dels altres però entre tots ens complementem. Si som respectuosos i empàtics els uns amb els altres serem capaços d’enriquir-nos i això facilitarà el treball en equip.

Els superpoders no són permanents ni estàtics: Com a adults amb més trajectòria vital, podem mostrar amb el nostre propi exemple que hi ha superpoders que es poden aprendre i que podem anar millorant en unes habilitats al llarg de la vida si practiquem i hi donem valor.

Coeducació: Els superpoders que surten al llibre s’atribueixen indiferentment a nens i nenes, fugint d’estereotips.

Fugir de les etiquetes: És important parlar amb els nens i nenes de que és bonic tenir superpoders, però que també és important que determinats superpoders no ens condicionin a actuar sempre sota la pressió del nostre superpoder. És important que els altres no ens etiquetin i que no ens etiquetem a nosaltres mateixos (tot i que el meu superpoder sigui l’optimisme igual tindré moments en que no em sentiré així, tot i que el meu superpoder sigui l’organització igual estarà bé de tant en tant deixar-me anar en aquest aspecte,...).


Per acabar dir que les il·lustracions són fantàstiques, càlides i un complement perfecte al text. L’observació de les il·lustracions pot donar peu a estones de conversa!

El gran llibre dels SUPER PODERS
Text: Susanna Isern
Il·lustracions: Rocio Bonilla
Editorial Flamboyant 2017
ISBN 978-84-947173-8-3
Edat: A partir dels 4-5 anys