dijous, 29 de març de 2018

Activitats. Emocions en família


Molts de nosaltres som d’una generació en què l’educació emocional gairebé no existia, en la que el tema emocional quedava en un racó i se’n parlava poc o gens. A les xerrades sempre dic que el fet de ser pares ens brinda l’oportunitat de canviar aquesta dinàmica amb els nostres fills i en nosaltres mateixos.

Us deixem 3 activitats que hem fet aquests dies, aprofitant les vacances de setmana santa. 
(les imatges de les emocions són del set de segells de les 10 emocions d’akros)

EMOCIONS I CONTES

Agafem llibres que ens agradin de la prestatgeria dels contes i, a mesura que els anem llegint, intentem identificar quines són les emocions dels diferents personatges, què ens ho fa notar, com ens sentiríem nosaltres en el seu lloc,...




INVENTEM HISTÒRIES AMB EMOCIONS

Amb les cares de les emocions inventem històries en què els diferents personatges passin per les diferents emocions.
Tant que nosaltres diguem l’emoció i els nens hagin d’inventar la història, com que nosaltres inventem una història en funció de les emocions que ens diguin.
Amb més grans podem jugar a identificar si les emocions són adequades a la situació i veure quina seria l’emoció més adequada a la situació.



PINTEM EMOCIONS

Les emocions es poden expressar de maneres molt diverses. Agafem pinzells, pintures i paper, deixem-nos anar i representem d’una manera pictòrica alguna de les emocions bàsiques.



dilluns, 5 de març de 2018

Quina funció tenen els límits? Com posar-los?


La paraula “límits” sovint l’associem a connotacions negatives: normes, control, premis/càstigs, autoritat, obediència, “no pots”, manipulació, rebel·lió, lluites de poder, guanyador/perdedor,... i això fa que sovint fugim de l’establiment de límits. Però realment els límits, són necessaris i ens aporten beneficis, sempre que els establim com a referents, de manera coherent, participada, empàtica i amb respecte pel nen, l’adult i la situació.

Els límits tenen com a funció proporcionar:

Seguretat: saber en quin interval em puc moure, tenir una guia, unes pautes,...
Llibertat i responsabilitat: faig ús de la meva llibertat per situar-me dintre els límits, assumeixo les conseqüències en el cas de no fer-ho.
Respecte: respectar i demanar que respectin els límits per millorar la convivència amb els altres i cuidar-me a mi mateixa. Ser capaç de mostrar disconformitat amb un límit/norma de manera respectuosa.
Autocontrol: no sempre puc fer tot el que vull, tenir la força i valor per actuar dintre els límits.
Ordre: els límits són necessaris per a una convivència harmònica, per tenir unes pautes mínimes, a poder ser consensuades, per viure en comunitat (família, escola, poble,...).
Creixement: Entrenament per la tolerància i la frustració.


Què haurem de tenir en compte al posar límits?

Nivell maduratiu: no és el mateix un nen de 2 anys, de 6 o de 15, establirem o acordarem límits en funció d’això.

Necessitats físiques i emocionals: Si el nostre fill o alumne té son, gana, cansament,... o bé està trist, rabiós, eufòric,... primer haurem d’intentar solucionar aquestes necessitats, o almenys tenir-les en compte per adaptar-nos  a aquestes circumstàncies.

Adequació de l’entorn:  Sobretot quan són petits, si no volem que toquin un gerro de vidre no el deixem al seu abast. Quan són petits és millor adaptar els espais, els materials,... que no haver d’estar tot el dia dient “no”.

Confiança: els nostres fills creixeran molt ràpid, dintre uns paràmetres de seguretat, donem-los la possibilitat de provar coses, de cometre errors, de frustrar-se, d’experimentar, de créixer, de ser autònoms,...

Acompanyament i testimoniatge: si els adults donem valor a respectar els límits és més fàcil que els nostres fills també n’hi donin. Si ens veuen constantment saltant-nos les normes, aprendran més del nostre exemple que de les nostres paraules, i probablement també se les saltaran.
Per altra banda, l’establir límits i normes també els ajudarà a ells a establir límits i normes davant els altres, a fer-se respectar i fer entendre que “no tot s’hi val”

Parlar en positiu: Enumerem els límits en positiu, en lloc de dir el què no poden o no han de fer centrar-nos en el què sí poden fer. (en lloc de no tiris la roba pel terra, posa la roba al cubell de la roba bruta).

Cooperació: a mesura que els nostres fills i filles van creixent farem que s’impliquin a l’hora d’establir normes i límits. Si ells han participat en aquest procés, se’ls ha tingut en compte, si han pogut expressar el seu punt de vista... serà més fàcil que els compleixin. En cas que no hi puguin participar, expliquem-los el sentit de les normes.

Respecte per la curiositat: Els nens acostumen a ser curiosos, els agrada experimentar i provar coses. Ja està bé que posem límits, però intentem que aquests respectin aquest instint de descoberta. Potser no poden pintar la paret però sí que poden pintar les rajoles de la dutxa amb tempera i després borrem o posem paper d’embalar i que ens facin una obra d’art.

Amor: Establim els límits amb finalitats positives, perquè estimem els nostres fills, per millorar la convivència, per respectar-nos a nosaltres mateixos 

Hi ha límits que els haurem d’establir els adults, però igualment, per damunt de tot hi haurà el respecte a l’altre i a nosaltres mateixos.