dimarts, 15 de desembre de 2015

La comunicació amb els fills

La comunicació amb els fills és una eina bàsica per al creixement com a persones i com a família. La comunicació verbal i no verbal és constant en el nostre dia a dia.

La comunicació és conversa però també implica escolta activa, utilitzant les orelles, però també la resta del cos i la ment. Per tant, quan el teu fill o filla et parlin, deixa el què estàs fent (wasaps, plats, renatdores,... poden esperar), para't i posa't a la seva altura i mira'l, en aquest moment estaràs apunt per escoltar-lo. Si pel què sigui, en un moment concret no pots fer-li cas, explica-li i pacteu un altre moment per tal que et pugui parlar del què volia.

Quan els escoltem fem-ho des del respecte. Si ens volen explicar alguna cosa és perquè a ells els importa, així que evitem els judicis, les amenaces, la superioritat, les etiquetes,... No necessariament hem d'estar d'acord en tot el què fan i diuen, no necessariament hem de cedir en tot el què ens demanen, però sí que els hem d'acompanyar a través del diàleg evitant crits i amenaces.

Un element bàsic a l'hora de comunicar-nos amb els nostres fills és la coherència, entesa en el doble sentit de que: no podem demanar-los coses que no ens veuen fer a nosaltres i no podem dir amb paraules una cosa i expressar-ne una altra (ja sigui amb les accions, el llenguatge no verbal,...).

Siguem clars i simples, adeqüem el llenguatge a la seva edat i maduresa. Ajudem-los a donar nom als sentiments i no neguem el què senten. Més que llargs sermons siguem concisos, a vegades simplement amb un gest comunicarem més que amb 100 paraules.

La manera com ens comuniquem nosaltres amb els altres (amb la parella, amb els companys de feina, amb els altres pares al parc,....) i amb els nostres fills serà el model que prendran ells per comunicar-se. Sols podem demanar ser respectats si nosaltres respectem als altres. Anem amb compte a criticar a terceres persones, a menysprear actituds,... ja que seran models tòxics per als nostres fills.

Comuniquem-nos en positiu. Animem-los a compartir amb nosaltres les seves alegries, inquietuds però també les seves pors, els seus errors. Tinguem la porta oberta a l'escolta i el diàleg sobretot en aquests moments, per transmetre que els errors poden comportar conseqüències més o menys positives, però que dels errors se n'aprèn.


Borrem els crits, les amenaces, les crítiques destructives,... parlem com ens agradaria que ens parlessin. Si cridem l'únic que aconseguim és generar més tensió entre nosaltres, més estrés i alhora baixar l'autoestima de qui rep els crits. Si notem que estem nerviosos i no serem capaços d'establir una comunicació positiva, prenem-nos uns minuts per calmar-nos, fem unes respiracions, retirem-nos un moment per relaxar-nos i reprenem la conversa sense ferir a l'altre.
En cas de que no hàgim pogut evitar els crits és important que reconduïm la conversa i siguem capaços de disculpar-nos.

Un altra paraula que ha d'anar de la mà de tot acte comunicatiu és l'empatia. Ser capaços de comprendre i acompanyar les seves emocions i sentiments des de la seva altura, deixant aparcat el nostre ego que ens pot traslladar a un graó de superioritat. Obrir-nos a la comunicació que parteix de les seves necessitats, sense oblidar les nostres.

dimarts, 1 de desembre de 2015

Calendari d'Advent. Divertim-nos junts!

1 de desembre: Qualsevol excusa és bona per planificar activitats en família!
Enguany hem fet aquest senzill calendari d'Advent.



És molt senzillde fer i el calendari en si ja és una activitat per fer junts. Simplement són folis de color doblats per la meitat i tancats. Numerem els sobres de l'1 al 24, si volem els decorem amb gomets, dibuixos... Dintre dels sobres hi hem posat petits detallets i activitats per fer en família.

Algunes idees...

  • Anar a recollir pedres i petxines a la platja.
  • Decorar els vidres amb pintura o paper.
  • Cuinar junts unes madalenes
  • Anar a veure l'encesa dels llums de Nadal
  • Fer decoració de Nadal en feltre
  • Muntar l'arbre de Nadal i el pessebre
  • Anar a veure un pessebre vivent.
  • Fer coques de vindre per esmorzar.
  • Fer un mural amb pintura de mans

  • Fer la foto per les postals de Nadal
  • Comprar una joguina per regalar a nens que no en tenen
  • Fer una excursió pel bosc i endur-nos el dinar
  • Ballar zumba tots junts
  • Cantar nadales
  • Fer una sessió de massatges
  • Abans d'anar a dormir dir 3 coses que ens agraden dels altres membres de la família
  • Fer una excursió en tren
  • Escriure una carta a amics que visquin lluny.
  • Pintar mandales
  • Decorar objectes o postals amb purpurina i lluentons.
  • Jugar a representar diferents emocions davant el mirall
  • Fer un esmorzar sorpresa al pare/mare/...
  • Organitzar un joc de pistes per trobar la decoració de l'arbre de Nadal
  • Participar en alguna activitat a favor de "La Marató"
  • Riure junts (explicant acudits, fent passigolles,...)
  • Escriure la carta als reis
  • Disfressar-nos i/o fer un pintacares
  • Preparar una carta sorpresa per algu altre de la família (estil amic invisible però amb postals)
  • Fer un pícnic amb amics

dijous, 26 de novembre de 2015

Llibres que t'abracen

Avui us vull presentar quatre llibres que parlen d'emocions. Llibres senzills però que et deixen un bon regust de boca després de fullejar-los...
  • "El gran llibre de les emocions". Textos: Esteve Pujol i Rafael Bisquerra. Il·lustracions: Carles Arbat. Ed. Parramón
És un recull de contes de diferents llocs del món, per treballar diferents emocions. Estan dividits en 3 apartats: "Des de mi", "vull anar" i "cap als altres".
Cada conte té una petita introducció per situar l'emoció i al final una petita relfexió del conte.



  • "El monstre de colors". Textos i ill·lustracions: Anna Llenas.Ed. Flamboyant.
És un llibre on, a través d'un monstre entranyable, et presenta 5 emocions (alegria, tristesa, ràbia, por i calma). Un llibre que dóna molt de joc i del què es pot trobar molt material per treballar-lo.



  • "T'estimo (quasi sempre)". Textos i ill·lustracions: Anna Llenas.Ed. Estrella polar.
És un llibre amb unes il·lustracions delicioses. Una bonica eina per treballar el tema de les relacions entre amics, de les diferències, de la comprensió,...

  • "Així és el meu cor". Text: Jo Witek. Il·lustracions: Christine Roussey. Editorial Brúixola.
No puc ser imparcial: és un llibre que em va enamorar. Un llibre que para de sentiments i emocions, amb un text senzill que pots fer créixer i créixer. Les il·lustracions són entranyables i ajuden a donar més sentit al text. 
El forat en forma de cor de colors present a cada pàgina li donen un aire especial.





dilluns, 16 de novembre de 2015

EMOCIONS: La tristesa

Quan fem llistat de les emocions bàsiques, ens ve una classificació de "emocions bones" i "emocions a evitar". Dins d'aquest segon grup hi acostumem a posar la tristesa.

Anem més enllà i simplement pensem que totes les emocions tenen la seva utilitat. Són un fet, una expressió de nosaltres mateixos.

Moltes vagades veiem que quan un nen està trist per algun motiu, quan plora, de seguida se li treu ferro a l'assumpte: "vinga, no ha passat res", o es jutja: "au, que no n'hi ha per tant". Aquestes frases l'únic que fan és negar una emoció i ensenyar als nens que la tristesa és una emoció no acceptada socialment.

Si caiem en l'error de jutjar o treure importància a la tristesa podem provocar el tancament de l'altre.

La tristesa es dóna quan hi ha una pèrdua, una decepció, un desengany,... i no l'hem de voler negar perquè té una funció de recolliment en nosaltres mateixos, de fer una pausa per mirar-nos i reorganitzar-nos de nou.



Quan veiem un nen trist ens sentim incòmodes, voldríem que en poc temps la tristesa s'esfumés. Però si entenem que la tristesa té una funció podrem acompanyar l'emoció i ajudar a que el nen la treballi des de dins.

Davant de la tristesa d'un nen podem:

Reconèixer què ens passa. Al principi els podem ajudar nosaltres: "Et sents trista perquè la teva amiga no vol jugar amb tu?", més endavant poden ser ells mateixos: "Estic trist per..."

Legitimar l'emoció. "Entenc la teva tristesa". Tenim dret a estar tristos. No és dolent expressar la nostra tristesa, és una manera de mostrar als altres com ens sentim i que ens puguin ajudar.

Acompanyar-los. Escoltar què els passa i què els fa sentir així (donar prioritat a l'escolta sobre la paraula), si els ajuda podem mostrar-los la nostra companyia  a través del contacte físic (abraçades, carícies,...).

Si poden expressar la seva tristesa lliurement quan són infants aniran tenint eines per fer-ho quan siguin adults. També els serà més fàcil reconèixer i  empatitzar amb els altres quan estiguin tristos.  

També és important que com adults reconeguem i expressem aquesta emoció. Si ens ha passat alguna cosa que ens fa posar tristos ho podem expressar a un nivell adequat a l'edat, parant atenció a no preocupar-los més del compte, però com una emoció natural que forma part de les nostres vides.

Quan reprimim o neguem la tristesa l'únic que fem és posar un pedaç momentani, però tard o d'hora aquesta emoció sortirà. Quan més triguem a reconèixer-la i expressar-la més ens costarà recuperar-nos.

Si bé hem dit que la tristesa no és una emoció dolenta sí que haurem d'estar atents si aquesta perdura en el temps, fa que el nen deixi de fer activitats quotidianes, perd la gana,... Si ens preocupa, demanem l'ajuda d'algun professional.

Una idea per quan estem tristos...

Com hem dit abans, el primer és reconèixer i expressar la tristesa. Verbalitzant què passa, plorant, recollint-nos,... I després podem tenir algunes eines que ens ajudin a recol·locar-nos de nou:

"Caixa dels bons records"

En algun moment de tranquil·litat expliquem als nostres fills que farem la "Caixa dels bons records", una caixa que ens pot ajudar en els moments que estiguem tristos.
Agafem una caixa i la pintem o decorem com ens agradi. A l'interior hi posem fotos o textos que ens facin recordar moments alegres que hem viscut. Quan estiguem tristos, recuperar les sensacions de quan ens sentim a gust ens pot ajudar.

dissabte, 7 de novembre de 2015

Els límits

Un tema recurrent a les converses familiars és le tema dels límits. Som massa estrictes? Som massa permisius? Dic que no i després que sí? o dic que sí i després m'enfado?  Com ho gestiono tot plegat?

Podem trobar 4 estils de criança, que influeixen en com treballem el tema dels límits. A grans trets:

Autoritari: Els pares són els que imposen les normes. Ells tenen el "poder" (el control) i els fills han d'obeir. No es valoren les necessitats dels nens i es castiguen les conductes que els pares consideren inacceptables.

Permisiu: Els fills tenen el "poder" (els intresesos i desigs dels nens són els  què passen per davant de tot).  Ni premis ni càstigs, aprenen per si mateixos què està bé i què no. Pares afectuosos però sense control ni límits.  Hi ha mostres de comunicació i afecte entre pares i fills.

Democràtic: La relació és més d'igualtat. Els nens ajuden a establir els límits i es responsabilitzen de complir les normes. Aquestes s'estableixen tenint en compte els nens i les seves  necessitats: són coherents i flexibles. Permeten l'error com a oportunitat per aprendre. Fomenten el creixement personal dels nens  i la seva autonomia. Es mostra l'afecte entre pares i fills.

Indiferent: Hi ha distància i fredor en les relacions de pares i fills. El pares no s'impliquen. Es pot passar tant per l'ausencia de normes com a l'excés de normes sense sentit.

Com a pares hem de tenir molt present que la manera com ens han educat marca molt la manera com eduquem nosaltres. També hem de ser conscients que els pares sovint venim de  models de criança diferents, així que segurament gestionem el tema dels límits de manera diferent .

Els límits tenen com a objectiu proporcionar seguretat i autocontrol als nens. Entenem el límit com quelcom que ens situa, que ens serveix de referència. més que quelcom que ens retalla la llibertat. 

Podem dir que hi ha dos tipus de límits:

Els no negociables, els que es mantindran passi el què passi: que fan referència a la seguretat personal, al respecte per un mateix i als altres,... Per exemple, no puc beure'm una ampolla de lleixiu ni puc pegar al meu company.

Els negociables: poden variar en funció de la cultura, de la família, de l'entorn, de l'edat del nen... Per exemple, normalment aniré a dormir abans de les 10 però els dissabtes em puc quedar a mirar una pel·lícula, o no menjarem llaminadures excepte quan hi ha un aniversari,...

Si posem un excés de límits el més probable és que els nostres fills no els cumpleixin. Probablement es veuran saturats i correm el risc que no compleixin tampoc els límits importants per a la seva seguretat o respecte als altres. L'excés de límits farà que perdem l'autoritat. És impossible obeir si posem un excés de normes.



Per això, és important posar límits però hem de tenir en compte com ho fem:  

Si els adults decidim quins són els límits i els fem complir com a forma de controlar als fills, ells no entendran  el perquè dels límits i segurament es revelaran i s'establirà una "lluita de poder" entre nosaltres.

Si, pel contrari, els nens col·laboren en l'establiment dels límits, també s'implicaran en el seu cumpliment. Els nens estan més motivats en respectar els límits que ells mateixos es marquen.
Nosaltres, com a pares, els podem donar informació que els serveixi a ells per prendre les seves propies decisions, d'aquesta manera els ajudarem a ser persones més autònomes i no ens caldrà posar els límits a nosaltres. Si proporcionem informació autèntica els fills, aquests seran capaços, en les ocasions que ho requereixin,  de renunciar a fer "el què vulguin" i optar a fer el què és segur i respectuós per ells i els altres.

Ens hem de treure la idea de límit com a mitjà per a "demostrar qui mana" o la idea de prohibir "perquè ho dic jo".
També hem de ser conscients de la importancia del llenguatge: Oblidem els crits, les amenaces i la ira. A l'hora de posar límits evitarem sermons i explicarem el perquè de manera clara i concisa. 



Els nens aprenen més del què fem que del què diem. Per això és important que siguem coherents a l'hora de posar normes. Si diem a un nen "No vull que cridis més!" cridant nosaltres, el nen captarà "puc seguir cridant perquè els meus pares ho fan".

Si un nen no respecta un límit la nostra reacció mai hauria de ser el càstig ni llargs sermons, sinó el diàleg i el respecte. La dignitat del nen i la nostra estan per damunt.

Abans de dir no, de caure en un excés de control i límits, ens podem plantejar oferir als nens alternatives per tal de què ell esculli, d'aquesta manera transformarem els "no" o els límits, en possibilitats per escollir. Per exemple, un dia que no ens podem quedar al parc podem deixar que decideixi si al dia següent vol fer doble de parc o convidar a un amic a dinar... 
També hem de tenir en compte el moment maduratiu dels nostres fills. Ens pot molestar que mengin els espaguettis amb els dits, però si ens relaxem i ens ho mirem amb perspectiva ens adonarem que es una cosa que segurament amb el temps, l'educació i la imitació deixaran de fer.


Per ajudar-nos a reflexionar sobre el tema...

Durant un dia, feu un llistat de les ordres (límits) que doneu als vostres fills. Quantes vegades dieu "no facis", "no diguis",... Al costat anoteu si els vostres límits han estat respectats, com hi han reaccionat.
Al final del dia repasseu la llista. Us sembla curta? Us sembla excessiva? Quants d'aquests límits/ordres eren realment no negociables? Podeu demanar a la vostra parella, si en teniu, que faci el mateix, i després intercanvieu la llista. Com veieu els límits que ha escrit l'altre? Com veu l'altre els límits que vosaltres heu anotat?
Com podríeu replantejar els diferents punts de la llista per tal de fer-la més coherent i respectable?

dimecres, 4 de novembre de 2015

La parella

Estem il·lusionats! Des del principi entrava en els nostres plans el fet de tenir fills, ara per fi som una família. Els nostres fills ens omplen d'alegria ens sentim realitzats, cada dia aprenem coses al seu costat...

Però, un dia estem asseguts al sofà i ens adonem que qui tenim al costat és un/a desconegut/da. Les nostres converses des de fa uns anys giren al voltant de l'escola, les extraescolars, els deures, les festes d'aniversari,... Què ha passat?

És important que dins la família trobem el nostre temps en exclusiva amb els fills (espais on cada un per separat es senti valorat i especial), temps en exclusiva amb nosaltres mateixos (per cuidar-nos i fer el què necessitem) però també temps en exclusiva amb la parella.


L'arribada dels fills fa que la vida es torni  més complexa, al dia a dia s'hi afegeixen una sèrie d'activitats que fa que les hores del dia semblin escurçar-se, i correm el perill que la parella sols trobi el seu espai en les "estones que sobren". Per què això no passi hem de reformular la nostra vida de parella, potser deixar que la programació prengui espai a la improvització, però sols així podrem assegurar els nostres espais de romanticisme.


Idees per "no perdre la xispa"...

  • Calendari de parella

Feu-vos un calendari per apuntar les vostres cites (i complir-les!). Podeu apuntar-hi des de poder escapar-vos un cap de setmana, anar a dinar o sopar sols, preparar una vetllada especial a casa mentres els nens dormen...

  • "Val per..."

Cada un de vosaltres té un talonari de paper amb diferents "val per...". Cada membre de la parella podrà gastar els seus vals quan vulgui.
Algns exemples de vals: Val per què et faci el teu dinar preferit, per portar-te l'esmorzar al llit, per un massatge amb olis, per una passejada on tu vulguis, per una abraçada ben forta... Imaginació al poder!


  • Notes d'agraïment

Encara que la nostra vida no ha de dependre del reconeixement dels altres, a tots ens agrada que en algun moment ens reconeguin les coses que fem per la família i/o parella. Res més simple que trobar-nos un "post-it" al mirall agraïnt un gest que hem fet per l'altre: "Gràcies per escoltar-me", "Gràcies per fer-te càrrec de la situació quan jo no podia", "Gràcies per ser al meu costat",...

  • Mostrar les emocions

Sembla que amb el temps que fa que estem junts l'altre ja hauria de saber com ens sentim, si una cosa ens agrada o si una altra ens molesta,... Però a vegdes donar per suposades les coses ens pot dur a errors i malentesos.
Expressem a la parella les nostres emocions, exterioritzem com ens fan sentir les coses que fa. D'aquesta manera la parella ens entendrà millor, serà capaç de mantenir o rectificar una acció, podrem parlar-ne,..
I també, molt important, els nostres fills s'adonaran que és bo expressar el què ens passa i aprendran a fer-ho ells també.

  • Què m'agrada de tu?

De ben segur que la nostra parella reconeix en nosaltres unes virtuds que, a vegades, ni nosaltres reconeixem com a tals. Un bonic detall per la parella és dir-li aquestes coses que ens agraden d'ella. Podem simplement fer un llistat en un paper, podem anotar-ne de tant en tant una al mirall de l'habitació, li podem deixar en un paper sota el plat de l'esmorzar,...

  • "T'estimo"

Encara que ens sembli obvi. Dir a la parella que l'estimem ens ajuda a sentir-nos hi units. Podem inventar mil maneres de dir-ho: De paraula, deixant un paperet a la bossa de la feina, per wasap, amb una postal amagada en un llibre, en un cartell a la porta,... Però no deixem passar un dia sense dir-ho i mostrar-ho!


Tot això són petites idees que ens poden ajudar a buscar i trobar un espai per la parella en el dia a dia. Nosaltres ho agraïrem, la nostra parella ho agrairà, i els nostres fills també! Cuidant-nos com a parella ens sentirem millor i això ho notaran els nostres fills. A més, que els estarem donant un model de parella basat en el respecte i en l'amor.

dilluns, 2 de novembre de 2015

Caixa dels massatges

El contacte, com el menjar i el dormir, és imprescindible en el nostre dia a dia. Grans i petits tenim la necessitat d'abraçades i carícies diàries.

Una manera divertida de proporcionar aquest  contacte és tenint a casa "La caixa dels massatges". Dintre aquesta caixa podem tenir una col·lecció d'estris quotidians que ens proporcionin moments especials amb els nostres fills o amb la nostra parella. No ens fan falta grans coses, sols imaginació i ganes de passar un moment agradable en família!

Elements que podem tenir dins al nostra caixa de massatges són:

Diferents tipus de pilotes (de tenis, de goma,...)
- Plomes
- Culleres
- Pinzells de diferents gruixudaries
- Cotxes de joguina
- Canyetes (per fer un massatge molt suau bufant)
- Oli de massatges (millor olis vegetals naturals)
- Plomall fet de llana
- Plomall "de festa"
- "Rodillo" petit
- ...

El moment del massatge ha de ser un moment en què ens vingui de gust i sempre demanarem permís abans de començar. Buscarem un moment sense interrupcions, ens asseurem o estirarem en un lloc còmode, posarem música suau i que ens agradi. Procurem que la temperatura de la sala sigui l'adequada.

Podem fer-nos el massatge amb roba fineta o sense roba (segons acordem i ens sentim còmodes).

Nosaltres escollim si volem un massatge més relaxant o més lúdic, que acabi amb una bona sessió de pessigolles!


Algunes idees...

  • Fer un massatge "lliure", passejant els diferents elements de la llista anterior per l'esquena, braços,  cames, per la panxa pit, cuixes,... Podem intentar endevinar amb què ens fan el massatge.
  • Cantar una cançó i/o explicar un conte i representar-los a l'esquena: a mesura que anem explicant la història la representem (per exemple dibuixem una muntanya amb la cullera, després representem que hi ha un cotxe que puja i baixa la muntanya, després fent petits copets amb els dits representem que es posa a ploure, amb la pilota dibuixem un cercle que és el sol i marquem els seus rajos...). Podem demanar que qui rep el massatge ens ajudi a completar la història
  • Dibuixar amb els dits diferents animals, lletres, estris,... i que a qui fem el massatge endevini què estem fent.

El moment del massatge és un moment d'intimitat, un moment bonic i agradable tant per qui fa el massatge com pel qui el rep. Podem aprofitar aquest moment especial per escoltar, per conversar, per riure, per sentir,... Per disfrutar!

divendres, 23 d’octubre de 2015

Els germans: M'agrada la família que estem construint!

Esteu embarassats de nou, quina il·lusió! La criança amb el primer ha estat dolça, ho heu disfrutat tant! I només espereu el moment de l'arribada del germanet o germaneta per poder-los veure jugant junts amb els Legos al menjador...

Aquesta acostuma a ser la imatge mental de molts pares que es plantegen el tenir 2 o més fills: veure els seus fills jugant junts tranquil·lament, compartint les joguines, parlant,... però arriba el germà, es fan grans i no tot és tant idíl·lic. Les peces de Lego es poden convertir en projectils, el compartir es pot convertir en una baralla de "aquest m'ha pres això, l'altre m'ha agafat allò", les converses es transformen en afalacs de l'estil "cap de suro"... I com a pares us pregunteu: Què hem fet malament?

La primera cosa que hem de fer és treure'ns la imatge de que els germans no es barallen mai, sempre juguen junts i que els gelos no existeixen. Canviem el xip dels germans de les pel·lícules que tenen una relació ensucradament cordial i baixem a la realitat. Si entenem això, al principi potser ens sentirem una mica decebuts, però amb perspectiva ens sentirem també més alleugerits.

Com en altres temes relacionats amb la criança, el fet de tenir més d'un fill també ens pot servir per mirar enrera, i, si tenim germans, recapitular quina relació teníem i tenim amb ells, com han tractat aquest tema els nostres pares, com ens hem sentit en el nostre paper de germans,... Això ens pot ajudar a entendre millor les relacions que s'estableixen entre els nostres fills.



Algunes pistes per millorar la relació entre germans i la convivència familiar:

  • Reconèixer els sentiments

Pel fet de ser germans no vol dir que hagin de tenir una relació idílica els uns amb els altres.
Reconèixer aquests sentiments "negatius" (enveges, malestar, ràbia...), permetre que els verbalitzin, és una manera d'alliberar-se i transformar aquests sentiments en positius. Si pel contrari neguem aquests sentiments negatius, el què fem és que es potenciïn.
Podem donar eines per expressar aquests sentiments de manera permesa: fer un dibuix, escriure, pegar un coixí,...

  • Com actuem en les baralles i conflictes?

No ens posicionem a favor de cap dels dos. Si donem la raó a un l'estem fent fort i estem anul·lant a l'altre. Intentem mantenir-nos al marge i invitar-los a que resolguin ells sols el conflicte. La nostra intervenció es dirigirà a ajudar-los a posar paraules al què senten i a mostrar que confiem que sabran resoldre el conflicte. Després, si ho creiem oportú, quan tot hagi passat podem parlar amb un i/o l'altre per separat.
En cas de violència física o verbal, descriurem l'acte (evitant posar etiquetes a cap dels dos) deixarem clar que agredir no està permès i separarem als germans per poder tornar a la calma i que puguin parlar-ne i resoldre el conflicte.

  • Evitem les comparacions

És fàcil caure en el "mira el teu germà com juga tranquil", "el petit sempre ha set més mogut, en canvi el gran",... són comentaris que a vegades fem quasi sense adonar-nos-en.
Hem de valorar cada un dels nostres fills per ell mateix. En lloc de comparar ens limitem a descriure de manera objectiva el què veiem o el què sentim.

  • Evitem etiquetar

Les etiquetes "positives" o "negatives" són lloses que ofeguen als nostres fills. Quan a un nen li posem l'etiqueta d'inquiet, de simpàtic, de destructor, de responsable,... és com si l'obliguéssim a fer aquest rol.
Valorem a cada fill com és, sense encasellar-lo, tenint com a base el missatge: "Jo t'estimo tal com ets".

  • Donar a tots el mateix?

Lligat amb els dos punts anteriors hi ha la idea de pensar que per evitar comparacions i etiquetes el què hem de fer és donar a tots els germans exactament el mateix, a vegades caiem en la temptació de si a un li comprem sabates a l'altre també i si a un li donem un entrepà a l'altre també li hem de fer i de la mateixa mida...
Buscar la igualtat en tot és un estrès pels pares i estem transmetent una idea equivocada als fills. Canviem el xip, centrem-nos en les necessitats i especificitats de cada u, així nosaltres estarem més relaxats, els nostres fills es sentiran valorats individualment i al mateix temps aprendran a demanar pel què necessiten no per què l'altre té.

  • Tenim preferències?

A vegades ens espanta reconèixer que sentim preferències per un dels nostres fills. Això ens fa sentir culpables.
Sentir preferències per un o altre no és dolent, sempre hi ha un dels fills amb qui sentim més afinitat (perquè s'assembla més a nosaltres, perquè té el que ens agradaria tenir,...), l'important és ser conscients d'aquesta realitat per així no fer greuges comparatius i centrar-nos en les potencialitats i especificitats del fill que "no ens cau tant bé" per valorar-les i fer-lo sentir igualment valorat.

  • La nostra atenció

Quan hi ha dos o més fills l'amor dels pares es multiplica però l'atenció es divideix.
A vegades, els conflictes són una manera mal gestionada de reclamar la nostra atenció ( "si molesto al germà em faran cas"), i si es repeteixen és genera un rol de germà "agressor" i germà "víctima".
En aquest cas, quan hi ha un conflicte evitarem donar l'atenció a l'agressor i anirem a atendre a la víctima. D'aquesta manera estarem potenciant que l'agressor busqui altres maneres més positives de relacionar-se i la víctima aprengui a defensar-se.
Com a pares també hem de preguntar-nos: "en quins moments atenem als nostres fills?" A vegades, mentre juguen tranquils diem "ara es la nostra" i aprofitem per posar rentadores, anar a regar el jardí,... i sols els fem cas quan hi ha un conflicte. Per tant la seva conclusió és: "per tenir l'atenció dels meus pares he de crear situacions de conflicte". Canviem aquesta manera d'actuar i aprofitem quan estan jugant tranquils per asseure'ns a jugar amb ells, així veuran que no cal "portar-se malament" per tenir la nostra atenció sinó al contrari!

  • Temps en exclusiva

Buscar espais de temps exclusiu pels diferents germans i complir-los. Programar setmanalment activitats de 10-20 minuts on cada un per separat tingui atenció exclusiva, un espai on pugui parlar de les seves coses mentre feu una activitat que ell/a hagi escollit (jugar a pilota, pintar, jugar al 4 en ratlla,...). Durant aquest espai de temps evitarem parlar de la resta de germans.



Perquè la màgia en les relacions entre  germans també existeix! I tindrem moments que ens caurà la baba com a pares: veure com es protegeixen els uns als altres, com s'alien per planificar un regal, com s'inventen històries amb les joguines, com es preocupa un de l'altre quan està malalt o l'ajuda en alguna activitat... Aquests moments són els que ens emocionen i ens fan dir: M'agrada la família que estem construint!

dissabte, 17 d’octubre de 2015

EMOCIONS: La ràbia




Primerament m'he de mirar a mi. Si estic malament no podré transmetre eines positives als meus fills.

És una emoció totalment lícita i acceptable com les altres, el què he de fer és trobar formes acceptables per canalitzar-la.

El què fem no és mai tant important com la manera com ho fem.
  • Els pensaments i sentiments negatius ens aparten de l'amor, de l'alegria i dels resultats positius. "D'on hem tret l'absurda idea de que per què un nen es porti bé, abans l'hem de fer sentir malament? Jane Nelsen"
  • Deixar de buscar culpables. Centrar-se en les solucions.

Els errors són oportunitats per aprendre.
  • Proporcionem als fills un entorn segur on puguin aprendre dels errors.
  • Com a pares ens equivocarem. Reconèixer l'error, rectificar, demanar perdó.
  • No busco la perfecció, el meu objectiu és millorar.

Posar èmfasi en el futur més que en el passat.
  • Evitar les lluites de poder (no hi ha guanyadors ni perdedors)
  • No fer "pagar els errors", sinó buscar maneres de solucionar-los i evitar-los en el futur.

El missatge principal és l'AMOR.
  • Si els nens perveceben que són importants per nosaltres, que els valorem,... Si es senten estimats, tindran una base sòlida per al seu desenvolupament potencial.
  • "Un nen que es porta malament no és un nen dolent és un nen desmotivat". L'únic que vol és que se'l tingui en compte (encara que sigui errònia la manera com voler aconseguir-ho
  • Centrem-nos en els aspectes positius.

Eliminem les lluites de poder.
  • Una lluita comporta guanyadors i perdedors. Per damunt de tot hem de preservar l'autoestima.

RECURSOS PRÀCTICS

Si com a adults som capaços de controlar la nostra ira, serem capaços de respondre millor a la ira dels nostres fills, i aquests alhora aprendran eines d'autocontrol.
Si davant d'una situació conflictiva o potencialment conflictiva, som capaços de transcendir l'aquí i l'ara, trobarem sol·lucions a llarg plaç. "Quina importancia tindrà això d'aquí tres dies, d'aquí un mes o quan siguin grans?"

Quan estic enfadat no és el millor moment per establir diàleg, corro el perill d'expressar la meva ràbia de manera perjudicial pels altres i per mi.
És bàsic aprendre a tranquilitzar-nos per donar pas al cervell racional, sols és des d'aquest punt que podrem intentar resoldre els problemes centrant-nos en les sol·lucions.

  • Espai personal" (pels adults)

Abans no arribi al moment explosiu em retiro de l'escena per tornar a la calma i sentir-me millor.
Per exemple, puc explicar als meus fills que quan necessiti calmar-me aniré a una altra habitació. Quan hi vagi puc posar un cartell a la porta de "Necessito calmar-me", quan estigui calmat surto o canvio el cartellet.
Em serà una eina útil per mi i per ells, ja que els som models i els nens aprenen del què veuen fer.
No és fugir, apartar-se sinó buscar sentir-se millor per després actuar de manera respectuosa.



  •  "Temps fora positiu" (per nens)

Es tracta de crear un espai físic a la llar on el nen pugui anar quen senti que està a punt d'expressar la ràbia de manera negativa.
Pot ser tant una habitació, com un racó de la casa, que es faran a la seva maner: poden tenir-hi paper blanc, mandalas, coixins, música, pissarra, globus, jocs, una pilota,... Poden posar-hi un nom especial per ells (racó de la calma, Stop,...).
La idea és organitzar aquest espai en un moment de calma, explicant per a què es fa i quan el pot utilitzar: "si et sents malament, si sents que t'estàs posant massa nerviós, si estàs a punt de perdre el control, si thas reaccionat de menera inapropiada,... pots anar al teu espai a divertir-te i relaxar-te".
És un espai en positiu, no un "racó de pensar", un espai per "fer fora" o "apartar" sinó per ajudar al nen a sentir-se millor de manera positiva. No és un càstig, sinó un espai per trobar la calma.

  •  Maneres acceptables de canalitzar la ràbia

Com hem dit la ràbia, de per sí, no és una emoció dolenta. L'important és trobar eines acceptables per canalitzar i expressar la ràbia:

No podem...

        Però sí que podem... 

Destrossar objectes
Escupir a una persona
Insultar
Autolesionar-nos
Pegar o causar dolor
Estripar i arrugar paper de diari
Escupir al wc
Escriure insults no personals en un paper i després cremar-lo, estripar-lo,...
Sortir a córrer
Ballar/cantar amb la música forta
Expressar els nostres sentiments plorant
Dibuixar què sentim
Xutar la pilota contra una paret

Podem fer un llistat propi de manera que aprenguem de quina manera no podem expressar la ràbia i també quines maneres positives tenim per expressar-la.

  • Recuperar la proximitat

Després d'un conflicte, d'una lluia de poder tots estem dolguts i alhora és el moment en què més necessitat d'afecte tenim.
Busquem eines que ens ajudin a recuperar els bons sentiments, expressem les nostres necessitats d'afecte: Oferim/demanem una abraçada, mostrem l'afecte amb bones paraules motivadores i de reconciliació, demanem perdó,...