Criança amb perspectiva. Criança feliç.

Fa uns 8 anys que estem immersos en el món de la criança. Que diferents es veuen les coses des del moment que et converteixes en pare o mare!

Encara recordo una conversa, abans de tenir parella, amb una companya de feina mare de dos nens que em parlava de les bondats d’un famós mètode per fer dormir els nens sols. Jo me l'escoltava atenta pensant "clar, el què cal és disciplina i marcar límits"

Tant jo com la meva parella, abans de ser pares, ja teníem contacte amb nens i famílies a través de les nostres feines.

No hi ha un títol de capacitació per ser pares. Quan va néixer la nostra primera Lluneta, la vida ens va canviar. A partir d'aquell moment vam llegir llibres, vam anar a xerrades i cursos. També vam rebre consells de coneguts i de desconeguts.  Tothom sembla ser expert en el món de la criança i tenir el manual de la veritat quan tens un fill.

Nosaltres vam anar recollint d'aquí i d'allà, desfent-nos de prejudicis i consells poc útils per anar fent el nostre estil propi de criança.

La idea era escoltar el nostre instint, el què ens demanava la nostra Lluneta, i, amb els coneixements que teníem, prendre les nostres decisions lliurement. A partir d'aquí, va venir la lactància materna, el dormir amb les nostres Llunetes, el dur-les sempre a sobre, el portar-les on anéssim nosaltres, respectar els seus temps a l'hora de deixar els bolquers, tenir-les en compte a l'hora de programar les nostres activitats... En definitiva, fer el que el sentit comú ens deia que era el millor per elles.

Ara, 8 anys després estem molt satisfets de tot el què hem fet, però ens hem adonat que hi ha un aspecte tant o més important per una criança feliç: el benestar emocional de tots els membres de la família.

Tenir fills té un efecte mirall que ens fa conscients dels nostres defectes i qualitats a través del comportament dels nostres fills. Tots carreguem a les nostres espatlles una història familiar i personal amb conflictes, alegries, frustracions, superacions, pors,... aquesta és la nostra motxilla personal.  Quan tenim fills tot el que portem a les motxilles es manifesta i, si no ho hem fet abans, és important trobar el moment de fer endreça. D'aquesta manera les nostres carregues no passaran a ser càrregues pels nostres fills.

Així doncs per aconseguir el benestar de tola la familia és important trobar eines per al creixement i coneixement personal de tots els membres de la familia. Sense oblidar el passat (historia familiar personal), el present (ser feliç aquí i ara) ni el futur (on volem arribar d’aquí a uns anys).

A les nostres motxilles hi ha estris que ni sabíem que portàvem, i que ara començaran a fer-se visibles. Com a parella ens enfrontarem a un nou repte, el d'educar als nostres fills partint d'estils de criança diferents. Serà el moment de parlar molt, de veure què volem nosaltres com a família per als nostres fills, quines coses ens tenen enamorats de la nostra propia criança i quines volem canviar.

També serà el moment de coneixe'ns a nosaltres mateixos i fer una aposta per la felicitat. No podem criar a fills feliços sent infeliços. Així que l'optimisme hauria d'inundar les nostres vides des del moment que sabem que hi ha una personeta creixent dins nostre.

Tenir una familia feliç comença per un mateix i cadascú de nosaltres tenim la clau per aconseguir-ho.