Quan un bebè neix en un entorn respectuós...

La meva filla està convençuda que cada cop que somriu un bebè per primer com, neix una fada. Tots sabem que somriure és bo i plaent.

En néixer, un bebè sà mostra signes de confort i benestar a través de la seva mirada, del color de la seva pell, del to muscular i postura, de la seva expressió facial i els seus primers sons.

El bebè que neix en una atmosfera respectuosa, tindrà una ràpida adaptació després del part, essent capaç d’autoregular-se si troba el confort necessari. El contacte amb la seva mare en una postura recollida es el millor hàbitat per la transició al medi extrauterí. Allí té tot el que necessita: contacte, calor, calostre i les primeres interaccions amb els seus pares que conformaran la creació del vincle, de vital importància per la resta de les seves vides.

Els professionals sanitaris hem arribat a creure que és normal i bo que els bebès sans neixin amb signes d’estrès. Així doncs, segons el test d’APGAR que es practica als nounats, el plor enèrgic o la rigidesa de tronc i extremitats així com la taquicàrdia o la hiperactivitat es consideren signes de vitalitat. A més a més, sovint aquest test de vitalitat s’avalua en incubadores o bressols  allunyats de la seva mare que suposen un medi hostil on és més difícil que el bebè s’autoreguli.

Sovint, la pràctica clínica mostra unes rutines i protocols que s’allunyen del respecte que mereixen les persones implicades en el part, principalment la mare i el bebè. Es possible que aquestes practiques siguin reactives a la por infundada o el pànic social davant d’un acte tant vital com és un part. Amb l’excusa de reduir riscos i perills per la mare i el bebè, hem creat prejudicis difícils d’esborrar de les nostres ments com ara que un part ràpid és sempre millor o que un part hospitalari sempre es garantia de major seguretat. No serà fàcil la tasca de deconstruir el paradigma de part intervingut que la nostra societat ha construït.

Les nostres experiències vitals personals marquen la nostra pròpia percepció del que és en essència un part. Es per això, que convé transmetre als professionals sanitaris experiències de parts no intervinguts en que la vida ha fluït naturalment sense intervencions i amb un acompanyament expectant dels verdaders protagonistes del part: la mare i el bebè.

Creure en el part respectuós requereix unes conviccions que sols poden arrelar en els professionals que s’han format amb experiències i realitats autèntiques de respecte a la vida.

Quan un bebè neix en un entorn respectuós, podem observar una mare amb la mirada profunda i satisfeta que sosté un bebè amb una expressió facial de confort, uns gestos harmoniosos i pausats i la seva pell es torna rosada i desprèn una agradable olor que enamora a tots els que els rodegen.  Fer una pausa en i admirar la bellesa del moment permet que s’estableixi un vincle que perdurarà en el temps. És el miracle de la vida.

Si volem una societat més justa i humanitzada hem de començar per observar, deixar-nos sorprendre i permetre que el miracle de la vida succeeixi un i altre cop.