Som fans, no fanàtics

Nosaltres hem optat per un estil de criança: hem optat per la lactància materna a demanda i prolongada, per dormir amb les nostres llunetes fins que han decidit independitzar-se, per utilitzar portanadons en el dia a dia, per respectar el seu rítme i procés evolutiu, estar al seu costat i vetllar per cobrir les seves necessitats físiques i emocionals.

Però hem de confessar que, a vegades, ens hi hem sentit incòmodes i "jutjats" tant pels què els sembla una atenció excessiva, com pels que els sembla massa poc. Nosaltes pensem que cadascú ha trobar per ell mateix la utilitat o no dels portanadons, cotxets, xumets, biberons, cunes o artilugis per l'estimulació primerenca. El que està clar és que tots intentem fer el que ens sembla millor pels nostres fills i la forma de dur-ho a terme pot ser molt diversa.

Tal com deia la neonatòloga Nathalie Charpak: "Hem de ser fans, no fanàtics", referin-se a la lactància materna. Nosalres hem fet nostra aquesta frase i l'extrapolem en tots els àmbits de la vida.

Ser fan i no fanàtic fa que siguis capaç de prendre les decisions que creus millors per tu i els teus fills sense sentir-te jutjat pels demés. Fa que, malgrat els dogmes que alguns prgonen, optis per fer el què com a família us fa sentir bé, sense haver de justificar-te o sentir-te malament.

Nosaltres hem optat per un model de criança basat en el respecte, que busca la felicitat de tota la família. Aquest model ens el creiem ja que pensem que és el millor per les nostres Llunetes i també per nosaltres. Però aquesta convicció no es basa en fanatismes radicals sinó en ser fans entusiastes i racionals.

Perquè el fan té clars uns ideals però no es torna esclau de les seves idees. És qüestió  de buscar un raonament lògic a tot el què fem, sense dogmatismes. Decidim  què és el millor per nosaltres mateixos i per la nostra família en cada moment.

Ser fan també t'estalvia discussions, ja que deixes de jutjar als demés i de creure que el què jo faig és el millor per tothom. Et fa comprendre que hi ha altra gent amb altres necessitats i altes processos vitals que no tenen perquè coincidir amb el teu. Ets més capaç de posar-te en el lloc de l'altre i adonar-te que cadascú actua de la manera que ell creu la millor per la seva família.