divendres, 23 d’octubre de 2015

Els germans: M'agrada la família que estem construint!

Esteu embarassats de nou, quina il·lusió! La criança amb el primer ha estat dolça, ho heu disfrutat tant! I només espereu el moment de l'arribada del germanet o germaneta per poder-los veure jugant junts amb els Legos al menjador...

Aquesta acostuma a ser la imatge mental de molts pares que es plantegen el tenir 2 o més fills: veure els seus fills jugant junts tranquil·lament, compartint les joguines, parlant,... però arriba el germà, es fan grans i no tot és tant idíl·lic. Les peces de Lego es poden convertir en projectils, el compartir es pot convertir en una baralla de "aquest m'ha pres això, l'altre m'ha agafat allò", les converses es transformen en afalacs de l'estil "cap de suro"... I com a pares us pregunteu: Què hem fet malament?

La primera cosa que hem de fer és treure'ns la imatge de que els germans no es barallen mai, sempre juguen junts i que els gelos no existeixen. Canviem el xip dels germans de les pel·lícules que tenen una relació ensucradament cordial i baixem a la realitat. Si entenem això, al principi potser ens sentirem una mica decebuts, però amb perspectiva ens sentirem també més alleugerits.

Com en altres temes relacionats amb la criança, el fet de tenir més d'un fill també ens pot servir per mirar enrera, i, si tenim germans, recapitular quina relació teníem i tenim amb ells, com han tractat aquest tema els nostres pares, com ens hem sentit en el nostre paper de germans,... Això ens pot ajudar a entendre millor les relacions que s'estableixen entre els nostres fills.



Algunes pistes per millorar la relació entre germans i la convivència familiar:

  • Reconèixer els sentiments

Pel fet de ser germans no vol dir que hagin de tenir una relació idílica els uns amb els altres.
Reconèixer aquests sentiments "negatius" (enveges, malestar, ràbia...), permetre que els verbalitzin, és una manera d'alliberar-se i transformar aquests sentiments en positius. Si pel contrari neguem aquests sentiments negatius, el què fem és que es potenciïn.
Podem donar eines per expressar aquests sentiments de manera permesa: fer un dibuix, escriure, pegar un coixí,...

  • Com actuem en les baralles i conflictes?

No ens posicionem a favor de cap dels dos. Si donem la raó a un l'estem fent fort i estem anul·lant a l'altre. Intentem mantenir-nos al marge i invitar-los a que resolguin ells sols el conflicte. La nostra intervenció es dirigirà a ajudar-los a posar paraules al què senten i a mostrar que confiem que sabran resoldre el conflicte. Després, si ho creiem oportú, quan tot hagi passat podem parlar amb un i/o l'altre per separat.
En cas de violència física o verbal, descriurem l'acte (evitant posar etiquetes a cap dels dos) deixarem clar que agredir no està permès i separarem als germans per poder tornar a la calma i que puguin parlar-ne i resoldre el conflicte.

  • Evitem les comparacions

És fàcil caure en el "mira el teu germà com juga tranquil", "el petit sempre ha set més mogut, en canvi el gran",... són comentaris que a vegades fem quasi sense adonar-nos-en.
Hem de valorar cada un dels nostres fills per ell mateix. En lloc de comparar ens limitem a descriure de manera objectiva el què veiem o el què sentim.

  • Evitem etiquetar

Les etiquetes "positives" o "negatives" són lloses que ofeguen als nostres fills. Quan a un nen li posem l'etiqueta d'inquiet, de simpàtic, de destructor, de responsable,... és com si l'obliguéssim a fer aquest rol.
Valorem a cada fill com és, sense encasellar-lo, tenint com a base el missatge: "Jo t'estimo tal com ets".

  • Donar a tots el mateix?

Lligat amb els dos punts anteriors hi ha la idea de pensar que per evitar comparacions i etiquetes el què hem de fer és donar a tots els germans exactament el mateix, a vegades caiem en la temptació de si a un li comprem sabates a l'altre també i si a un li donem un entrepà a l'altre també li hem de fer i de la mateixa mida...
Buscar la igualtat en tot és un estrès pels pares i estem transmetent una idea equivocada als fills. Canviem el xip, centrem-nos en les necessitats i especificitats de cada u, així nosaltres estarem més relaxats, els nostres fills es sentiran valorats individualment i al mateix temps aprendran a demanar pel què necessiten no per què l'altre té.

  • Tenim preferències?

A vegades ens espanta reconèixer que sentim preferències per un dels nostres fills. Això ens fa sentir culpables.
Sentir preferències per un o altre no és dolent, sempre hi ha un dels fills amb qui sentim més afinitat (perquè s'assembla més a nosaltres, perquè té el que ens agradaria tenir,...), l'important és ser conscients d'aquesta realitat per així no fer greuges comparatius i centrar-nos en les potencialitats i especificitats del fill que "no ens cau tant bé" per valorar-les i fer-lo sentir igualment valorat.

  • La nostra atenció

Quan hi ha dos o més fills l'amor dels pares es multiplica però l'atenció es divideix.
A vegades, els conflictes són una manera mal gestionada de reclamar la nostra atenció ( "si molesto al germà em faran cas"), i si es repeteixen és genera un rol de germà "agressor" i germà "víctima".
En aquest cas, quan hi ha un conflicte evitarem donar l'atenció a l'agressor i anirem a atendre a la víctima. D'aquesta manera estarem potenciant que l'agressor busqui altres maneres més positives de relacionar-se i la víctima aprengui a defensar-se.
Com a pares també hem de preguntar-nos: "en quins moments atenem als nostres fills?" A vegades, mentre juguen tranquils diem "ara es la nostra" i aprofitem per posar rentadores, anar a regar el jardí,... i sols els fem cas quan hi ha un conflicte. Per tant la seva conclusió és: "per tenir l'atenció dels meus pares he de crear situacions de conflicte". Canviem aquesta manera d'actuar i aprofitem quan estan jugant tranquils per asseure'ns a jugar amb ells, així veuran que no cal "portar-se malament" per tenir la nostra atenció sinó al contrari!

  • Temps en exclusiva

Buscar espais de temps exclusiu pels diferents germans i complir-los. Programar setmanalment activitats de 10-20 minuts on cada un per separat tingui atenció exclusiva, un espai on pugui parlar de les seves coses mentre feu una activitat que ell/a hagi escollit (jugar a pilota, pintar, jugar al 4 en ratlla,...). Durant aquest espai de temps evitarem parlar de la resta de germans.



Perquè la màgia en les relacions entre  germans també existeix! I tindrem moments que ens caurà la baba com a pares: veure com es protegeixen els uns als altres, com s'alien per planificar un regal, com s'inventen històries amb les joguines, com es preocupa un de l'altre quan està malalt o l'ajuda en alguna activitat... Aquests moments són els que ens emocionen i ens fan dir: M'agrada la família que estem construint!

dissabte, 17 d’octubre de 2015

EMOCIONS: La ràbia




Primerament m'he de mirar a mi. Si estic malament no podré transmetre eines positives als meus fills.

És una emoció totalment lícita i acceptable com les altres, el què he de fer és trobar formes acceptables per canalitzar-la.

El què fem no és mai tant important com la manera com ho fem.
  • Els pensaments i sentiments negatius ens aparten de l'amor, de l'alegria i dels resultats positius. "D'on hem tret l'absurda idea de que per què un nen es porti bé, abans l'hem de fer sentir malament? Jane Nelsen"
  • Deixar de buscar culpables. Centrar-se en les solucions.

Els errors són oportunitats per aprendre.
  • Proporcionem als fills un entorn segur on puguin aprendre dels errors.
  • Com a pares ens equivocarem. Reconèixer l'error, rectificar, demanar perdó.
  • No busco la perfecció, el meu objectiu és millorar.

Posar èmfasi en el futur més que en el passat.
  • Evitar les lluites de poder (no hi ha guanyadors ni perdedors)
  • No fer "pagar els errors", sinó buscar maneres de solucionar-los i evitar-los en el futur.

El missatge principal és l'AMOR.
  • Si els nens perveceben que són importants per nosaltres, que els valorem,... Si es senten estimats, tindran una base sòlida per al seu desenvolupament potencial.
  • "Un nen que es porta malament no és un nen dolent és un nen desmotivat". L'únic que vol és que se'l tingui en compte (encara que sigui errònia la manera com voler aconseguir-ho
  • Centrem-nos en els aspectes positius.

Eliminem les lluites de poder.
  • Una lluita comporta guanyadors i perdedors. Per damunt de tot hem de preservar l'autoestima.

RECURSOS PRÀCTICS

Si com a adults som capaços de controlar la nostra ira, serem capaços de respondre millor a la ira dels nostres fills, i aquests alhora aprendran eines d'autocontrol.
Si davant d'una situació conflictiva o potencialment conflictiva, som capaços de transcendir l'aquí i l'ara, trobarem sol·lucions a llarg plaç. "Quina importancia tindrà això d'aquí tres dies, d'aquí un mes o quan siguin grans?"

Quan estic enfadat no és el millor moment per establir diàleg, corro el perill d'expressar la meva ràbia de manera perjudicial pels altres i per mi.
És bàsic aprendre a tranquilitzar-nos per donar pas al cervell racional, sols és des d'aquest punt que podrem intentar resoldre els problemes centrant-nos en les sol·lucions.

  • Espai personal" (pels adults)

Abans no arribi al moment explosiu em retiro de l'escena per tornar a la calma i sentir-me millor.
Per exemple, puc explicar als meus fills que quan necessiti calmar-me aniré a una altra habitació. Quan hi vagi puc posar un cartell a la porta de "Necessito calmar-me", quan estigui calmat surto o canvio el cartellet.
Em serà una eina útil per mi i per ells, ja que els som models i els nens aprenen del què veuen fer.
No és fugir, apartar-se sinó buscar sentir-se millor per després actuar de manera respectuosa.



  •  "Temps fora positiu" (per nens)

Es tracta de crear un espai físic a la llar on el nen pugui anar quen senti que està a punt d'expressar la ràbia de manera negativa.
Pot ser tant una habitació, com un racó de la casa, que es faran a la seva maner: poden tenir-hi paper blanc, mandalas, coixins, música, pissarra, globus, jocs, una pilota,... Poden posar-hi un nom especial per ells (racó de la calma, Stop,...).
La idea és organitzar aquest espai en un moment de calma, explicant per a què es fa i quan el pot utilitzar: "si et sents malament, si sents que t'estàs posant massa nerviós, si estàs a punt de perdre el control, si thas reaccionat de menera inapropiada,... pots anar al teu espai a divertir-te i relaxar-te".
És un espai en positiu, no un "racó de pensar", un espai per "fer fora" o "apartar" sinó per ajudar al nen a sentir-se millor de manera positiva. No és un càstig, sinó un espai per trobar la calma.

  •  Maneres acceptables de canalitzar la ràbia

Com hem dit la ràbia, de per sí, no és una emoció dolenta. L'important és trobar eines acceptables per canalitzar i expressar la ràbia:

No podem...

        Però sí que podem... 

Destrossar objectes
Escupir a una persona
Insultar
Autolesionar-nos
Pegar o causar dolor
Estripar i arrugar paper de diari
Escupir al wc
Escriure insults no personals en un paper i després cremar-lo, estripar-lo,...
Sortir a córrer
Ballar/cantar amb la música forta
Expressar els nostres sentiments plorant
Dibuixar què sentim
Xutar la pilota contra una paret

Podem fer un llistat propi de manera que aprenguem de quina manera no podem expressar la ràbia i també quines maneres positives tenim per expressar-la.

  • Recuperar la proximitat

Després d'un conflicte, d'una lluia de poder tots estem dolguts i alhora és el moment en què més necessitat d'afecte tenim.
Busquem eines que ens ajudin a recuperar els bons sentiments, expressem les nostres necessitats d'afecte: Oferim/demanem una abraçada, mostrem l'afecte amb bones paraules motivadores i de reconciliació, demanem perdó,...