divendres, 23 d’octubre del 2015

Els germans: M'agrada la família que estem construint!

Esteu embarassats de nou, quina il·lusió! La criança amb el primer ha estat dolça, ho heu disfrutat tant! I només espereu el moment de l'arribada del germanet o germaneta per poder-los veure jugant junts amb els Legos al menjador...

Aquesta acostuma a ser la imatge mental de molts pares que es plantegen el tenir 2 o més fills: veure els seus fills jugant junts tranquil·lament, compartint les joguines, parlant,... però arriba el germà, es fan grans i no tot és tant idíl·lic. Les peces de Lego es poden convertir en projectils, el compartir es pot convertir en una baralla de "aquest m'ha pres això, l'altre m'ha agafat allò", les converses es transformen en afalacs de l'estil "cap de suro"... I com a pares us pregunteu: Què hem fet malament?

La primera cosa que hem de fer és treure'ns la imatge de que els germans no es barallen mai, sempre juguen junts i que els gelos no existeixen. Canviem el xip dels germans de les pel·lícules que tenen una relació ensucradament cordial i baixem a la realitat. Si entenem això, al principi potser ens sentirem una mica decebuts, però amb perspectiva ens sentirem també més alleugerits.

Com en altres temes relacionats amb la criança, el fet de tenir més d'un fill també ens pot servir per mirar enrera, i, si tenim germans, recapitular quina relació teníem i tenim amb ells, com han tractat aquest tema els nostres pares, com ens hem sentit en el nostre paper de germans,... Això ens pot ajudar a entendre millor les relacions que s'estableixen entre els nostres fills.



Algunes pistes per millorar la relació entre germans i la convivència familiar:

  • Reconèixer els sentiments

Pel fet de ser germans no vol dir que hagin de tenir una relació idílica els uns amb els altres.
Reconèixer aquests sentiments "negatius" (enveges, malestar, ràbia...), permetre que els verbalitzin, és una manera d'alliberar-se i transformar aquests sentiments en positius. Si pel contrari neguem aquests sentiments negatius, el què fem és que es potenciïn.
Podem donar eines per expressar aquests sentiments de manera permesa: fer un dibuix, escriure, pegar un coixí,...

  • Com actuem en les baralles i conflictes?

No ens posicionem a favor de cap dels dos. Si donem la raó a un l'estem fent fort i estem anul·lant a l'altre. Intentem mantenir-nos al marge i invitar-los a que resolguin ells sols el conflicte. La nostra intervenció es dirigirà a ajudar-los a posar paraules al què senten i a mostrar que confiem que sabran resoldre el conflicte. Després, si ho creiem oportú, quan tot hagi passat podem parlar amb un i/o l'altre per separat.
En cas de violència física o verbal, descriurem l'acte (evitant posar etiquetes a cap dels dos) deixarem clar que agredir no està permès i separarem als germans per poder tornar a la calma i que puguin parlar-ne i resoldre el conflicte.

  • Evitem les comparacions

És fàcil caure en el "mira el teu germà com juga tranquil", "el petit sempre ha set més mogut, en canvi el gran",... són comentaris que a vegades fem quasi sense adonar-nos-en.
Hem de valorar cada un dels nostres fills per ell mateix. En lloc de comparar ens limitem a descriure de manera objectiva el què veiem o el què sentim.

  • Evitem etiquetar

Les etiquetes "positives" o "negatives" són lloses que ofeguen als nostres fills. Quan a un nen li posem l'etiqueta d'inquiet, de simpàtic, de destructor, de responsable,... és com si l'obliguéssim a fer aquest rol.
Valorem a cada fill com és, sense encasellar-lo, tenint com a base el missatge: "Jo t'estimo tal com ets".

  • Donar a tots el mateix?

Lligat amb els dos punts anteriors hi ha la idea de pensar que per evitar comparacions i etiquetes el què hem de fer és donar a tots els germans exactament el mateix, a vegades caiem en la temptació de si a un li comprem sabates a l'altre també i si a un li donem un entrepà a l'altre també li hem de fer i de la mateixa mida...
Buscar la igualtat en tot és un estrès pels pares i estem transmetent una idea equivocada als fills. Canviem el xip, centrem-nos en les necessitats i especificitats de cada u, així nosaltres estarem més relaxats, els nostres fills es sentiran valorats individualment i al mateix temps aprendran a demanar pel què necessiten no per què l'altre té.

  • Tenim preferències?

A vegades ens espanta reconèixer que sentim preferències per un dels nostres fills. Això ens fa sentir culpables.
Sentir preferències per un o altre no és dolent, sempre hi ha un dels fills amb qui sentim més afinitat (perquè s'assembla més a nosaltres, perquè té el que ens agradaria tenir,...), l'important és ser conscients d'aquesta realitat per així no fer greuges comparatius i centrar-nos en les potencialitats i especificitats del fill que "no ens cau tant bé" per valorar-les i fer-lo sentir igualment valorat.

  • La nostra atenció

Quan hi ha dos o més fills l'amor dels pares es multiplica però l'atenció es divideix.
A vegades, els conflictes són una manera mal gestionada de reclamar la nostra atenció ( "si molesto al germà em faran cas"), i si es repeteixen és genera un rol de germà "agressor" i germà "víctima".
En aquest cas, quan hi ha un conflicte evitarem donar l'atenció a l'agressor i anirem a atendre a la víctima. D'aquesta manera estarem potenciant que l'agressor busqui altres maneres més positives de relacionar-se i la víctima aprengui a defensar-se.
Com a pares també hem de preguntar-nos: "en quins moments atenem als nostres fills?" A vegades, mentre juguen tranquils diem "ara es la nostra" i aprofitem per posar rentadores, anar a regar el jardí,... i sols els fem cas quan hi ha un conflicte. Per tant la seva conclusió és: "per tenir l'atenció dels meus pares he de crear situacions de conflicte". Canviem aquesta manera d'actuar i aprofitem quan estan jugant tranquils per asseure'ns a jugar amb ells, així veuran que no cal "portar-se malament" per tenir la nostra atenció sinó al contrari!

  • Temps en exclusiva

Buscar espais de temps exclusiu pels diferents germans i complir-los. Programar setmanalment activitats de 10-20 minuts on cada un per separat tingui atenció exclusiva, un espai on pugui parlar de les seves coses mentre feu una activitat que ell/a hagi escollit (jugar a pilota, pintar, jugar al 4 en ratlla,...). Durant aquest espai de temps evitarem parlar de la resta de germans.



Perquè la màgia en les relacions entre  germans també existeix! I tindrem moments que ens caurà la baba com a pares: veure com es protegeixen els uns als altres, com s'alien per planificar un regal, com s'inventen històries amb les joguines, com es preocupa un de l'altre quan està malalt o l'ajuda en alguna activitat... Aquests moments són els que ens emocionen i ens fan dir: M'agrada la família que estem construint!

1 comentari: