dijous, 26 de novembre de 2015

Llibres que t'abracen

Avui us vull presentar quatre llibres que parlen d'emocions. Llibres senzills però que et deixen un bon regust de boca després de fullejar-los...
  • "El gran llibre de les emocions". Textos: Esteve Pujol i Rafael Bisquerra. Il·lustracions: Carles Arbat. Ed. Parramón
És un recull de contes de diferents llocs del món, per treballar diferents emocions. Estan dividits en 3 apartats: "Des de mi", "vull anar" i "cap als altres".
Cada conte té una petita introducció per situar l'emoció i al final una petita relfexió del conte.



  • "El monstre de colors". Textos i ill·lustracions: Anna Llenas.Ed. Flamboyant.
És un llibre on, a través d'un monstre entranyable, et presenta 5 emocions (alegria, tristesa, ràbia, por i calma). Un llibre que dóna molt de joc i del què es pot trobar molt material per treballar-lo.



  • "T'estimo (quasi sempre)". Textos i ill·lustracions: Anna Llenas.Ed. Estrella polar.
És un llibre amb unes il·lustracions delicioses. Una bonica eina per treballar el tema de les relacions entre amics, de les diferències, de la comprensió,...

  • "Així és el meu cor". Text: Jo Witek. Il·lustracions: Christine Roussey. Editorial Brúixola.
No puc ser imparcial: és un llibre que em va enamorar. Un llibre que para de sentiments i emocions, amb un text senzill que pots fer créixer i créixer. Les il·lustracions són entranyables i ajuden a donar més sentit al text. 
El forat en forma de cor de colors present a cada pàgina li donen un aire especial.





dilluns, 16 de novembre de 2015

EMOCIONS: La tristesa

Quan fem llistat de les emocions bàsiques, ens ve una classificació de "emocions bones" i "emocions a evitar". Dins d'aquest segon grup hi acostumem a posar la tristesa.

Anem més enllà i simplement pensem que totes les emocions tenen la seva utilitat. Són un fet, una expressió de nosaltres mateixos.

Moltes vagades veiem que quan un nen està trist per algun motiu, quan plora, de seguida se li treu ferro a l'assumpte: "vinga, no ha passat res", o es jutja: "au, que no n'hi ha per tant". Aquestes frases l'únic que fan és negar una emoció i ensenyar als nens que la tristesa és una emoció no acceptada socialment.

Si caiem en l'error de jutjar o treure importància a la tristesa podem provocar el tancament de l'altre.

La tristesa es dóna quan hi ha una pèrdua, una decepció, un desengany,... i no l'hem de voler negar perquè té una funció de recolliment en nosaltres mateixos, de fer una pausa per mirar-nos i reorganitzar-nos de nou.



Quan veiem un nen trist ens sentim incòmodes, voldríem que en poc temps la tristesa s'esfumés. Però si entenem que la tristesa té una funció podrem acompanyar l'emoció i ajudar a que el nen la treballi des de dins.

Davant de la tristesa d'un nen podem:

Reconèixer què ens passa. Al principi els podem ajudar nosaltres: "Et sents trista perquè la teva amiga no vol jugar amb tu?", més endavant poden ser ells mateixos: "Estic trist per..."

Legitimar l'emoció. "Entenc la teva tristesa". Tenim dret a estar tristos. No és dolent expressar la nostra tristesa, és una manera de mostrar als altres com ens sentim i que ens puguin ajudar.

Acompanyar-los. Escoltar què els passa i què els fa sentir així (donar prioritat a l'escolta sobre la paraula), si els ajuda podem mostrar-los la nostra companyia  a través del contacte físic (abraçades, carícies,...).

Si poden expressar la seva tristesa lliurement quan són infants aniran tenint eines per fer-ho quan siguin adults. També els serà més fàcil reconèixer i  empatitzar amb els altres quan estiguin tristos.  

També és important que com adults reconeguem i expressem aquesta emoció. Si ens ha passat alguna cosa que ens fa posar tristos ho podem expressar a un nivell adequat a l'edat, parant atenció a no preocupar-los més del compte, però com una emoció natural que forma part de les nostres vides.

Quan reprimim o neguem la tristesa l'únic que fem és posar un pedaç momentani, però tard o d'hora aquesta emoció sortirà. Quan més triguem a reconèixer-la i expressar-la més ens costarà recuperar-nos.

Si bé hem dit que la tristesa no és una emoció dolenta sí que haurem d'estar atents si aquesta perdura en el temps, fa que el nen deixi de fer activitats quotidianes, perd la gana,... Si ens preocupa, demanem l'ajuda d'algun professional.

Una idea per quan estem tristos...

Com hem dit abans, el primer és reconèixer i expressar la tristesa. Verbalitzant què passa, plorant, recollint-nos,... I després podem tenir algunes eines que ens ajudin a recol·locar-nos de nou:

"Caixa dels bons records"

En algun moment de tranquil·litat expliquem als nostres fills que farem la "Caixa dels bons records", una caixa que ens pot ajudar en els moments que estiguem tristos.
Agafem una caixa i la pintem o decorem com ens agradi. A l'interior hi posem fotos o textos que ens facin recordar moments alegres que hem viscut. Quan estiguem tristos, recuperar les sensacions de quan ens sentim a gust ens pot ajudar.

dissabte, 7 de novembre de 2015

Els límits

Un tema recurrent a les converses familiars és le tema dels límits. Som massa estrictes? Som massa permisius? Dic que no i després que sí? o dic que sí i després m'enfado?  Com ho gestiono tot plegat?

Podem trobar 4 estils de criança, que influeixen en com treballem el tema dels límits. A grans trets:

Autoritari: Els pares són els que imposen les normes. Ells tenen el "poder" (el control) i els fills han d'obeir. No es valoren les necessitats dels nens i es castiguen les conductes que els pares consideren inacceptables.

Permisiu: Els fills tenen el "poder" (els intresesos i desigs dels nens són els  què passen per davant de tot).  Ni premis ni càstigs, aprenen per si mateixos què està bé i què no. Pares afectuosos però sense control ni límits.  Hi ha mostres de comunicació i afecte entre pares i fills.

Democràtic: La relació és més d'igualtat. Els nens ajuden a establir els límits i es responsabilitzen de complir les normes. Aquestes s'estableixen tenint en compte els nens i les seves  necessitats: són coherents i flexibles. Permeten l'error com a oportunitat per aprendre. Fomenten el creixement personal dels nens  i la seva autonomia. Es mostra l'afecte entre pares i fills.

Indiferent: Hi ha distància i fredor en les relacions de pares i fills. El pares no s'impliquen. Es pot passar tant per l'ausencia de normes com a l'excés de normes sense sentit.

Com a pares hem de tenir molt present que la manera com ens han educat marca molt la manera com eduquem nosaltres. També hem de ser conscients que els pares sovint venim de  models de criança diferents, així que segurament gestionem el tema dels límits de manera diferent .

Els límits tenen com a objectiu proporcionar seguretat i autocontrol als nens. Entenem el límit com quelcom que ens situa, que ens serveix de referència. més que quelcom que ens retalla la llibertat. 

Podem dir que hi ha dos tipus de límits:

Els no negociables, els que es mantindran passi el què passi: que fan referència a la seguretat personal, al respecte per un mateix i als altres,... Per exemple, no puc beure'm una ampolla de lleixiu ni puc pegar al meu company.

Els negociables: poden variar en funció de la cultura, de la família, de l'entorn, de l'edat del nen... Per exemple, normalment aniré a dormir abans de les 10 però els dissabtes em puc quedar a mirar una pel·lícula, o no menjarem llaminadures excepte quan hi ha un aniversari,...

Si posem un excés de límits el més probable és que els nostres fills no els cumpleixin. Probablement es veuran saturats i correm el risc que no compleixin tampoc els límits importants per a la seva seguretat o respecte als altres. L'excés de límits farà que perdem l'autoritat. És impossible obeir si posem un excés de normes.



Per això, és important posar límits però hem de tenir en compte com ho fem:  

Si els adults decidim quins són els límits i els fem complir com a forma de controlar als fills, ells no entendran  el perquè dels límits i segurament es revelaran i s'establirà una "lluita de poder" entre nosaltres.

Si, pel contrari, els nens col·laboren en l'establiment dels límits, també s'implicaran en el seu cumpliment. Els nens estan més motivats en respectar els límits que ells mateixos es marquen.
Nosaltres, com a pares, els podem donar informació que els serveixi a ells per prendre les seves propies decisions, d'aquesta manera els ajudarem a ser persones més autònomes i no ens caldrà posar els límits a nosaltres. Si proporcionem informació autèntica els fills, aquests seran capaços, en les ocasions que ho requereixin,  de renunciar a fer "el què vulguin" i optar a fer el què és segur i respectuós per ells i els altres.

Ens hem de treure la idea de límit com a mitjà per a "demostrar qui mana" o la idea de prohibir "perquè ho dic jo".
També hem de ser conscients de la importancia del llenguatge: Oblidem els crits, les amenaces i la ira. A l'hora de posar límits evitarem sermons i explicarem el perquè de manera clara i concisa. 



Els nens aprenen més del què fem que del què diem. Per això és important que siguem coherents a l'hora de posar normes. Si diem a un nen "No vull que cridis més!" cridant nosaltres, el nen captarà "puc seguir cridant perquè els meus pares ho fan".

Si un nen no respecta un límit la nostra reacció mai hauria de ser el càstig ni llargs sermons, sinó el diàleg i el respecte. La dignitat del nen i la nostra estan per damunt.

Abans de dir no, de caure en un excés de control i límits, ens podem plantejar oferir als nens alternatives per tal de què ell esculli, d'aquesta manera transformarem els "no" o els límits, en possibilitats per escollir. Per exemple, un dia que no ens podem quedar al parc podem deixar que decideixi si al dia següent vol fer doble de parc o convidar a un amic a dinar... 
També hem de tenir en compte el moment maduratiu dels nostres fills. Ens pot molestar que mengin els espaguettis amb els dits, però si ens relaxem i ens ho mirem amb perspectiva ens adonarem que es una cosa que segurament amb el temps, l'educació i la imitació deixaran de fer.


Per ajudar-nos a reflexionar sobre el tema...

Durant un dia, feu un llistat de les ordres (límits) que doneu als vostres fills. Quantes vegades dieu "no facis", "no diguis",... Al costat anoteu si els vostres límits han estat respectats, com hi han reaccionat.
Al final del dia repasseu la llista. Us sembla curta? Us sembla excessiva? Quants d'aquests límits/ordres eren realment no negociables? Podeu demanar a la vostra parella, si en teniu, que faci el mateix, i després intercanvieu la llista. Com veieu els límits que ha escrit l'altre? Com veu l'altre els límits que vosaltres heu anotat?
Com podríeu replantejar els diferents punts de la llista per tal de fer-la més coherent i respectable?

dimecres, 4 de novembre de 2015

La parella

Estem il·lusionats! Des del principi entrava en els nostres plans el fet de tenir fills, ara per fi som una família. Els nostres fills ens omplen d'alegria ens sentim realitzats, cada dia aprenem coses al seu costat...

Però, un dia estem asseguts al sofà i ens adonem que qui tenim al costat és un/a desconegut/da. Les nostres converses des de fa uns anys giren al voltant de l'escola, les extraescolars, els deures, les festes d'aniversari,... Què ha passat?

És important que dins la família trobem el nostre temps en exclusiva amb els fills (espais on cada un per separat es senti valorat i especial), temps en exclusiva amb nosaltres mateixos (per cuidar-nos i fer el què necessitem) però també temps en exclusiva amb la parella.


L'arribada dels fills fa que la vida es torni  més complexa, al dia a dia s'hi afegeixen una sèrie d'activitats que fa que les hores del dia semblin escurçar-se, i correm el perill que la parella sols trobi el seu espai en les "estones que sobren". Per què això no passi hem de reformular la nostra vida de parella, potser deixar que la programació prengui espai a la improvització, però sols així podrem assegurar els nostres espais de romanticisme.


Idees per "no perdre la xispa"...

  • Calendari de parella

Feu-vos un calendari per apuntar les vostres cites (i complir-les!). Podeu apuntar-hi des de poder escapar-vos un cap de setmana, anar a dinar o sopar sols, preparar una vetllada especial a casa mentres els nens dormen...

  • "Val per..."

Cada un de vosaltres té un talonari de paper amb diferents "val per...". Cada membre de la parella podrà gastar els seus vals quan vulgui.
Algns exemples de vals: Val per què et faci el teu dinar preferit, per portar-te l'esmorzar al llit, per un massatge amb olis, per una passejada on tu vulguis, per una abraçada ben forta... Imaginació al poder!


  • Notes d'agraïment

Encara que la nostra vida no ha de dependre del reconeixement dels altres, a tots ens agrada que en algun moment ens reconeguin les coses que fem per la família i/o parella. Res més simple que trobar-nos un "post-it" al mirall agraïnt un gest que hem fet per l'altre: "Gràcies per escoltar-me", "Gràcies per fer-te càrrec de la situació quan jo no podia", "Gràcies per ser al meu costat",...

  • Mostrar les emocions

Sembla que amb el temps que fa que estem junts l'altre ja hauria de saber com ens sentim, si una cosa ens agrada o si una altra ens molesta,... Però a vegdes donar per suposades les coses ens pot dur a errors i malentesos.
Expressem a la parella les nostres emocions, exterioritzem com ens fan sentir les coses que fa. D'aquesta manera la parella ens entendrà millor, serà capaç de mantenir o rectificar una acció, podrem parlar-ne,..
I també, molt important, els nostres fills s'adonaran que és bo expressar el què ens passa i aprendran a fer-ho ells també.

  • Què m'agrada de tu?

De ben segur que la nostra parella reconeix en nosaltres unes virtuds que, a vegades, ni nosaltres reconeixem com a tals. Un bonic detall per la parella és dir-li aquestes coses que ens agraden d'ella. Podem simplement fer un llistat en un paper, podem anotar-ne de tant en tant una al mirall de l'habitació, li podem deixar en un paper sota el plat de l'esmorzar,...

  • "T'estimo"

Encara que ens sembli obvi. Dir a la parella que l'estimem ens ajuda a sentir-nos hi units. Podem inventar mil maneres de dir-ho: De paraula, deixant un paperet a la bossa de la feina, per wasap, amb una postal amagada en un llibre, en un cartell a la porta,... Però no deixem passar un dia sense dir-ho i mostrar-ho!


Tot això són petites idees que ens poden ajudar a buscar i trobar un espai per la parella en el dia a dia. Nosaltres ho agraïrem, la nostra parella ho agrairà, i els nostres fills també! Cuidant-nos com a parella ens sentirem millor i això ho notaran els nostres fills. A més, que els estarem donant un model de parella basat en el respecte i en l'amor.

dilluns, 2 de novembre de 2015

Caixa dels massatges

El contacte, com el menjar i el dormir, és imprescindible en el nostre dia a dia. Grans i petits tenim la necessitat d'abraçades i carícies diàries.

Una manera divertida de proporcionar aquest  contacte és tenint a casa "La caixa dels massatges". Dintre aquesta caixa podem tenir una col·lecció d'estris quotidians que ens proporcionin moments especials amb els nostres fills o amb la nostra parella. No ens fan falta grans coses, sols imaginació i ganes de passar un moment agradable en família!

Elements que podem tenir dins al nostra caixa de massatges són:

Diferents tipus de pilotes (de tenis, de goma,...)
- Plomes
- Culleres
- Pinzells de diferents gruixudaries
- Cotxes de joguina
- Canyetes (per fer un massatge molt suau bufant)
- Oli de massatges (millor olis vegetals naturals)
- Plomall fet de llana
- Plomall "de festa"
- "Rodillo" petit
- ...

El moment del massatge ha de ser un moment en què ens vingui de gust i sempre demanarem permís abans de començar. Buscarem un moment sense interrupcions, ens asseurem o estirarem en un lloc còmode, posarem música suau i que ens agradi. Procurem que la temperatura de la sala sigui l'adequada.

Podem fer-nos el massatge amb roba fineta o sense roba (segons acordem i ens sentim còmodes).

Nosaltres escollim si volem un massatge més relaxant o més lúdic, que acabi amb una bona sessió de pessigolles!


Algunes idees...

  • Fer un massatge "lliure", passejant els diferents elements de la llista anterior per l'esquena, braços,  cames, per la panxa pit, cuixes,... Podem intentar endevinar amb què ens fan el massatge.
  • Cantar una cançó i/o explicar un conte i representar-los a l'esquena: a mesura que anem explicant la història la representem (per exemple dibuixem una muntanya amb la cullera, després representem que hi ha un cotxe que puja i baixa la muntanya, després fent petits copets amb els dits representem que es posa a ploure, amb la pilota dibuixem un cercle que és el sol i marquem els seus rajos...). Podem demanar que qui rep el massatge ens ajudi a completar la història
  • Dibuixar amb els dits diferents animals, lletres, estris,... i que a qui fem el massatge endevini què estem fent.

El moment del massatge és un moment d'intimitat, un moment bonic i agradable tant per qui fa el massatge com pel qui el rep. Podem aprofitar aquest moment especial per escoltar, per conversar, per riure, per sentir,... Per disfrutar!