EMOCIONS: La tristesa

Quan fem llistat de les emocions bàsiques, ens ve una classificació de "emocions bones" i "emocions a evitar". Dins d'aquest segon grup hi acostumem a posar la tristesa.

Anem més enllà i simplement pensem que totes les emocions tenen la seva utilitat. Són un fet, una expressió de nosaltres mateixos.

Moltes vagades veiem que quan un nen està trist per algun motiu, quan plora, de seguida se li treu ferro a l'assumpte: "vinga, no ha passat res", o es jutja: "au, que no n'hi ha per tant". Aquestes frases l'únic que fan és negar una emoció i ensenyar als nens que la tristesa és una emoció no acceptada socialment.

Si caiem en l'error de jutjar o treure importància a la tristesa podem provocar el tancament de l'altre.

La tristesa es dóna quan hi ha una pèrdua, una decepció, un desengany,... i no l'hem de voler negar perquè té una funció de recolliment en nosaltres mateixos, de fer una pausa per mirar-nos i reorganitzar-nos de nou.

Quan veiem un nen trist ens sentim incòmodes, voldríem que en poc temps la tristesa s'esfumés. Però si entenem que la tristesa té una funció podrem acompanyar l'emoció i ajudar a que el nen la treballi des de dins.

Davant de la tristesa d'un nen podem:

Reconèixer què ens passa. Al principi els podem ajudar nosaltres: "Et sents trista perquè la teva amiga no vol jugar amb tu?", més endavant poden ser ells mateixos: "Estic trist per..."

Legitimar l'emoció. "Entenc la teva tristesa". Tenim dret a estar tristos. No és dolent expressar la nostra tristesa, és una manera de mostrar als altres com ens sentim i que ens puguin ajudar.

Acompanyar-los. Escoltar què els passa i què els fa sentir així (donar prioritat a l'escolta sobre la paraula), si els ajuda podem mostrar-los la nostra companyia  a través del contacte físic (abraçades, carícies,...).

Si poden expressar la seva tristesa lliurement quan són infants aniran tenint eines per fer-ho quan siguin adults. També els serà més fàcil reconèixer i  empatitzar amb els altres quan estiguin tristos.  

També és important que com adults reconeguem i expressem aquesta emoció. Si ens ha passat alguna cosa que ens fa posar tristos ho podem expressar a un nivell adequat a l'edat, parant atenció a no preocupar-los més del compte, però com una emoció natural que forma part de les nostres vides.

Quan reprimim o neguem la tristesa l'únic que fem és posar un pedaç momentani, però tard o d'hora aquesta emoció sortirà. Quan més triguem a reconèixer-la i expressar-la més ens costarà recuperar-nos.

Si bé hem dit que la tristesa no és una emoció dolenta sí que haurem d'estar atents si aquesta perdura en el temps, fa que el nen deixi de fer activitats quotidianes, perd la gana,... Si ens preocupa, demanem l'ajuda d'algun professional.

Una idea per quan estem tristos...

Com hem dit abans, el primer és reconèixer i expressar la tristesa. Verbalitzant què passa, plorant, recollint-nos,... I després podem tenir algunes eines que ens ajudin a recol·locar-nos de nou:

"Caixa dels bons records"

En algun moment de tranquil·litat expliquem als nostres fills que farem la "Caixa dels bons records", una caixa que ens pot ajudar en els moments que estiguem tristos.
Agafem una caixa i la pintem o decorem com ens agradi. A l'interior hi posem fotos o textos que ens facin recordar moments alegres que hem viscut. Quan estiguem tristos, recuperar les sensacions de quan ens sentim a gust ens pot ajudar.