Acaba l'any... Fem balanç

Avui és 31 de desembre, darrer dia de l'any, un dia en que podem aprofitar per fer balanç del què ha significat per nosaltres el 2016.

Idees de regals de Nadal per gaudir en família

S'acosta el Nadal, molts tenim el Tió que para l'orella i estem a punt d'escriure la carta als Reis o al Pare Noel.

Us deixo unes quanes idees de regals que ens poden ajudar a passar moments especials en família...

• Llibre per fer excursions 
• Jocs de taula familiars
• Visites a museus (n'hi ha que ofereixen tallers)
• Passejar animals d'una protectora
• Entrades per algun espectacle
• Anar de càmping
• Llanterna o frontal per fer passejades nocturnes
• Bitllets per una excursió en tren, vaixell o avió.
• Entrades per un concert
• Visita a un planetari
• Música per cantar i ballar
• Activitats pel cotxe (cartes o jocs imantats) 
• Sessió spa en família

Calendari d'Advent de les emocions

La família és un àmbit molt propici per treballar l'educació emocional. Aprofitem una activitat lúdica com el calendari d'advent per fer activitats que ens ajudin a reconèixer, expressar i gestionar les emocions en companyia. 

Nosaltres posarem cada una de les activitats següents en un sobre, els decorarem amb emoticons que representin diferents emocions i els enganxarem formant un cor, cada dia al matí obrirem un dels sobres.
La idea és que tots fem totes les activitats.

1. Posa't davant del mirall i digues en veu alta tres coses que t'agraden de tu mateix/a.

2. Abans d'anar a dormir digues quin ha estat el moment més xulo del dia i perquè. 

3. Escriu en un paper una cosa que agraeixes a cada membre de la família. Amaga el paper per la casa perquè se'l trobi per sorpresa.

4. Obrim el llibre de l'emocionari per una pàgina qualsevol. Llegim quina emoció descriu i en parlem. 

5. Escoltem diferents cançons. Fem moviment lliure, expressem amb el cos les emocions que ens transmeten. 

6. Escull una cançó que t'agradi i et faci sentir bé per posar-la demà al matí per despertar-te. 

7. Representa amb el cos, sense parlar, una de les 6 emocions bàsiques: Ràbia, tristesa, fàstic, por, alegria o sorpresa. Els altres l'hauran d'endevinar.

8. Abans d'anar a dormir digues 3 coses que els altres hagin fet per tu i que t'hagin agradat. Com t'han fet sentir. 

9. Avui has d'aconseguir que 5 persones del teu voltant somriguin. Abans d'anar a dormir ens expliques com ho has aconseguit. 

10. Abans d'anar a dormir explica un fet que t'hagi fet sentir trist/a. A quina part del cos has notat la tristesa? Com has aconseguit sentir-te millor? 

11. Fes un dibuix, busca una frase, pinta un dibuix,... que t'ajudi a calmar-te quan aparegui la ràbia a casa. Els altres sabrem que quan tens el dibuix necessites el teu espai. 

12. Fes una sorpresa als altres membres de la família. 

13. Pensa en 3 coses que pots fer si apareix la ràbia a casa, a l'escola o pel carrer (contar fins a 10, imaginar que estàs a la platja jugant,...) 

14. Posa't davant del mirall i fes-te somriure. 

15. Pensa en un objecte de casa que aniria bé per fer un massatge. Aquesta nit, sessió de massatges en família! 

16. Pensa en una cosa que pots fer per millorar la convivència en la família (no cridar, no barallar-me, ajudar a fer alguna feina de casa,...). Posa-ho en pràctica tot el dia d'avui i al vespre ho posem en comú: Com t'has sentit? T'ha costat? T'ha agradat? Els altres,ho heu notat? Li agraïm l'esforç? 

17. Truca a algú que saps que faràs content amb la teva trucada. 

18. Posa el teu nom en un paper i penja'l a la paret. Durant tres dies els altres anotaran coses que els agraden de tu. 

19. És el dia de repartir abraçades! 

20. Si poguessis canviar alguna cosa de tu. Què canviaries? 

21. Sessió de relaxació en família. 

22. Pensa un acudit i aquesta nit els explicarem abans d'anar a dormir 

23. Acaba les frases. 

 Estic content/a quan... 

 Estic enfadat/da quan... 

 Em causa sorpresa... 

 Em fa por... 

 Em fa fàstic... 

 Em produeix tristesa quan... 

24. Quina creus que és la teva millor qualitat? I la dels altres membres de la família?

Més idees...

Calendari d'Advent 2016

Emociona't

Diàriament experimentem de 130 a 150 emocions de diferent tipus i intensitat. Podries escriure en un paper el llistat d'algunes de les emocions que has sentit avui? Quantes emocions has estat capaç d'identificar?

Des dels inicis, les emocions han jugat i juguen un paper important per a l'evolució i adaptació de l'ésser humà, serveixen de mecanisme per fer front al dia a dia.

El psicòleg Paul Ekman va estudiar a fons les emocions, i va establir 6 emocions bàsiques. Aquí unes pistes per a identificar-les i conèixer-les.

• Por

Ens serveix per protegir-nos i actuar amb precaució davant una situació d'amenaça o perill (real o imaginari). Posa a la persona en situació de buscar recursos.

• Sorpresa

És una reacció emocional neutra i transitòria, que acostuma a donar pas a alguna altra emoció. Apareix davant d'alguna cosa nova o  inesperada. Ens serveix per a recollir informació i orientar-nos a actuar davant una situació. Ens connecta amb l'aquí i ara, ens fa estar receptius.

• Fàstic

Causat pel rebuig que ens produeix una situació, persona o cosa. Solem allunyar-nos del què ens el produeix. Invita al canvi.

• Enuig

Quan les coses no surten com volem o es vulneren els nostres desigs i necessitats. Impulsa a actuar per resoldre el problema o canviar la situació. Mal expressada pot portar a la inadaptació.

• Alegria

Sensació de seguretat i benestar quan quelcom ens resulta agradable (quan aconseguim algun desig o satisfem alguna il·lusió). Com que ens fa sentir bé intentem reproduir els pensaments o fets que ens l'han generat per tal de sentir-la de nou. La gaudim en el camí, no com a meta.

• Tristesa

Apareix davant la pèrdua de quelcom important o davant una decepció. És important reconèixer-la i acceptar-la per a gestionar-la. La seva funció és demanar ajuda. Motiva a una nova reintegració personal.

Podem classificar les emocions en positives (contribueixen al benestar) o negatives contribueixen al malestar). Però no hi ha emocions bones ni dolentes, el què pot arribar a ser "dolent" són els efectes de certes emocions no controlades. Totes les emocions ens són útils, tenen una funció adaptativa i ens donen informació. Podran potenciar-nos o limitar-nos en funció de com les gestionem.

Què passa si s'encén el testimoni de l'oli al panell d'instruments del nostre cotxe i el tapem i no li fem cas? Doncs, que el problema persisteix, i l'estat del cotxe es deteriora. Voler evitar certes emocions és ineficaç i ens pot portar a un augment de malestar a llarg plaç. Així com a perdre l'oportunitat de conèixer-nos millor i d'entrenar-nos en l'acceptació i gestió de les emocions. En lloc de voler evitar o controlar les emocions, el què hem de fer és aprendre a gestionar-les.

També, per a fomentar el nostre benestar personal i col·lectiu, haurem de potenciar l'experiència d'emocions positives que ens ajudin a ser feliços.

ACTIVITATS

Som una generació en que el tema de les emocions estava en un segon pla. A casa, a l'escola, a la feina no es parlava de la gestió emocional. Si volem que els nostres fills gaudeixin d'una bona salut emocional, hem de començar per conèixer i gestionar les nostres pròpies emocions i ser models.

➤ A la feina, a casa, al carrer, mirant una pel·lícula,... observa com expressen les emocions els altres. Fixa't amb les paraules, gestos, expressió de la cara,...

➤ Para't i observa't. Quina emoció sents davant el paisatge que tens al davant? I escoltant la música que posen a la ràdio? I parlant amb algú?

➤ Abans d'adormir-te fes un repàs de com ha anat el dia i intenta recordar quines emocions has experimentat: A amb qui estaves? com ha expressat el teu cos cada emoció? què has sentit? què has après?... Para atenció a com has gestionat les teves emocions: n'estàs content/a? podries haver-ho fet d'una altra manera?

Dedicar temps a cuidar-nos

Quan neixen els nostres fills canvien moltes coses, a vegades fins i tot el nostre nom. Deixem de ser el Joan, la Montse,... per passar a ser "el pare de... " o "la mare de...". És molt bonic convertir-se en pares, però anem alerta a no deixar de banda qui som individualment.

Reconèixer i satisfer les nostres necessitats és un aspecte bàsic de la vida de família perquè:

Som exemple, si ens cuidem,els nostres fills veuran la importància de cuidar-se.

Si ens cuidem serà més fàcil fer front al dia a dia, amb els seus conflictes i les seves alegries.

Si no tenim satisfetes les necessitats físiques (gana, son, estem cansats,...) o emocionals (comprensió, afecte, escolta, estimació...), ens és més complicat respondre als nostres fills i a les persones del nostre entorn de manera empàtica, ens serà més difícil ser creatius davant les situacions quotidianes de conflicte.

Pel contrari, si tenim les necessitats satisfetes ens sentim realitzats i feliços i això farà que la nostra resiliència, la nostra empatia i la nostra paciència augmentin

Què podem fer?

Dedicar-nos temps. Programar un temps setmanal per a fer  coses que ens agraden i respectar aquesta programació personal com un temps important i prioritari.

Riure i divertir-nos. Posar-nos les ulleres de l'optimisme, aprendre a relaxar-nos i a gaudir del moment present.

Establir prioritats i ser flexibles. De tot el llarg llistat de coses a fer prioritzem aquelles activitats que són importants (que hem de fer sí o sí) i siguem flexibles amb la resta (delegar, saber dir que no,...).

Cuidar-nos en la nostra totalitat: aspecte físic, emocional/social, intel·lectual i espiritual.

Donar valor al nostre temps, a les nostres necessitats i les nostres emocions. Si les demandes dels altres sempre acaben passant al davant, dins nostre es genera frustració i una sensació desagradable al no sentir-nos respectats (ni pels altres ni per nosaltres mateixos).

Compartir  responsabilitats amb els nostres fills, parella... compartir les feines del dia a dia, i ser flexibles malgrat no les facin "perfectes" o "a la nostra manera".

El fet de que dediquem temps a tenir cura de nosaltres mateixos no és egoisme, al contrari, cuidant-nos estarem en plena forma per poder ajudar al creixement dels altres.

ACTIVITATS

Atura't a pensar en tu

Pensa en les diferents dimensions que et configuren com a persona i fes un llistat d'activitats pràctiques que pots fer per satisfer les teves necessitats en aquestes 4 dimensions:

 
Necessitats físiques (cos)

Anar al gimnàs

Anar a caminar

Cuinar de manera més saludable

Dormir 8 hores diàries

...

Necessitats emocionals/socials (autoconeixement i relació amb els altres)

Trobar uns minuts cada vespre per fer revisió de com ha anat el dia

Quedar amb amics

Col·laborar a alguna associació

...

Necessitats intel·lectuals (ment)

Llegir una novel·la al mes

Anar a formacions que m'interessin

Pensar/reflexionar.

Llegir el diari

...

Necessitats espirituals (esperit)

Contemplar l'entorn

Veure sortir/pondre's el sol

Fer meditació

Deixar  la ment en blanc.

...

Escull 2 necessitats de cada llista que voldries satisfer i encara no fas. Estableix un "pla d'actuació"per satisfer aquestes necessitats: sigues realista, tingues en compte la teva situació actual, posa per escrit el teu pla tenint en compte possibles contratemps i com superar-los,... Posa-ho en pràctica!

Passat un temps, revisa els teus propòsits: Els has portat a la pràctica? Et sents satisfet/a? En cas de que no els hagis posat en pràctica, a què és degut? Com pots aconseguir-ho?

Superem petites batalles

Fes un llistat d'aquelles petites "batalles familiars" diàries que omplen el teu dia a dia, i que, sumades, fan que la teva paciència i benestar se'n ressentin (puntaulitat, reunions, trànsit, imprevistos, àpats, baralles dels fills,...).

Repassa el llistat i intenta reformular-lo de tal manera que la cura de tu mateix/a no quedi compromesa: dóna opcions, sigues més flexible, confia en els altres, modifica hàbits,...

Ordres i més ordres

Aprofitant el bon temps fa uns dies vaig anar a passar la tarda a la platja. Em  vaig asseure a la tovallola disposada a llegir un bon llibre, però em vaig deixar endur per les converses del meu voltant... Escoltant, em vaig adonar que aquestes innocents converses estaven plenes d'ordres. Tantes? Vaig treure paper i boli i hi vaig  començar a anotar totes les que sentia: "estira bé la tovallola", "posa't crema", "vés a jugar més lluny que em tires sorra", "no marxis d'aquí", "guarda la roba", "mou la sombrilla", "deixa la pala al teu germà", "surt de la meva tovallola que l'omples de sorra", "no et posis a l'aigua encara", "treu-te el banyador moll",  "no marxis, espera a la teva germana",... I així una llarga llista. Quin atabalament!

De debò, et  convido a fer aquest exercici, a casa teva o en un parc públic. No fa falta ni que anotis les ordres concretes, fes simplement una ratlleta en un full cada vegada que en diguis o sentis una. T'ha sorprès el resultat?

Com et sentiries si la teva parella et donés ordres constantment? Desperta't, renta't la cara, pentina't, vesteix-te,  esmorza,...

Les ordres porten dins seu un missatge de domini de qui les emet i alhora un de submissió de qui les rep. Quan rebo ordres algú altre pensa per mi.

Què podem fer doncs per deixar de donar tantes ordres als nostres fills?

  

Donar opcions. "Prefereixes recollir les peces de Lego ara o després de dinar?"
L'ajudarà a escollir per ell/a mateix/a, així que guanyarà en autonomia i estalviaràs unes quantes ordres.

Centrem-nos en el què si pot fer. Quantes vegades diem no en un dia? Transformem, en la mesura del possible, les frases en negatiu per frases en positiu: En lloc de "no pots menjar llaminadures" diguem el què sí pot fer "pots agafar una peça de fruita". Utilitzem el no sols quan sigui necessari.

Establir regles conjuntes. Si decidim les regles entre tots serà més fàcil que tots les complim ja que entendrem la seva lògica i en participarem. L'opinió del nen/a és valorada.

Ser models. Com he dit en altres entrades els nens "ens aprenen". Els nostres fills fan el què ens veuen fer més que el què ens senten dir. Si dic cridant al meu fill "t'he dit que no es crida" ell entendrà: crida.

Fer preguntes. En lloc de dir "vés a rentar-te les mans abans de dinar" podem dir "què passa si no et rentes les mans abans de dinar?". Amb la pregunta ajudem a que el nostre fill/a hi reflexioni i prengui la seva decisió autònoma. 

Comença un nou curs escolar

Ja som a setembre, mes que a la majoria de pares ens fa pensar en  l'inici d'un nou curs escolar. 

Potser el teu fill/a comença P3, potser segueix a l'escola de sempre, potser canvia a una diferent, potser coneix ja els mestres, potser canvia d'etapa, potser va a l'escola que volíeu o potser a la que "li ha tocat"...

Sigui com sigui, l'inici de curs és un moment ric d'emocions, un moment, com deia una de les llunetes, de  "papallones a la panxa", de deixar enrere vacances, piscina, llibertat d'horaris i de pensar en com serà aquest nou curs.

És important que com a pares dediquem temps a aquest moment especial i connectem amb el nostre fill/a des de les emocions. És sols a partir d'aquesta connexió que podrem parlar de què els il·lusiona, què els fa por, què els agrada o què els preocupa,...

Algunes idees que ens poden ajudar:

Preparar junts el material. Serà una bona ocasió per a que els fills es familiaritzin amb un material que els acompanyarà el nou curs, és important que, en la mesura que es pugui, se'l facin seu (decorar-lo a la seva manera,...)
Aprofitar l'ocasió per escoltar activament als nostres fills, per ajudar-los a identificar com es senten, per aclarir dubtes o mals entesos,... en definitiva, per a donar-los eines per encarar aquests primers dies amb èxit,...

Ajudar-se d'algun llibre. Podem aprofitar per anar a la biblioteca o a alguna llibreria i fullejar llibres que parlin de la tornada a l'escola. També ens poden ajudar llibres sobre les emocions per identificar què sentim aquests dies.

Mostrar comprensió i empatia. L'escola ve després d'uns mesos de descans, de més temps en família, de menys rutines, de més joc,... és normal que als nostres fills els costi una mica reprendre el ritme. Pot ser que els dies previs estiguin més nerviosos, pot ser que els primers dies estiguin més cansats. Tinguem-ho en compte, ajudem-los a reconèixer el seu estat i acompanyem-los.

Interessem-nos pel dia a dia amb preguntes originals i que invitin a parlar, que vagin més enllà del "Com ha anat? Bé" (podeu agafar idees en aquesta entrada del blog: Preguntes que inviten a parlar)

Com a pares, mostrar una actitud positiva vers l'escola. De ben segur que hi haurà coses que ens agradaran i altres que les faríem diferents. En aquest darrer cas, més que caure en la crítica que no beneficia a ningú, és millor optar per la participació activa: Implicar-se en l'AMPA, tenir una bona comunicació amb el tutor, fer propostes constructives, col·laborar,... Els nostres fills ens aprenen: si noten hostilitat i desconfiança vers l'escola la seva experiència se'n ressentirà, si noten obertura i col·laboració ells també aprendran estratègies en aquest sentit. 

Bon inici de curs!

Lectures abans d'anar a dormir: Hi ha un nen al lavabo de les nenes

Ja fa temps que tenim la costum d'anar a dormir amb una lectura. Vam començar amb contes curts que començàvem i acabàvem el mateix vespre, però ara ens agrada més agafar un conte llarg i anar llegint un capítol cada dia (o 2 o 3 si és molt interessant hehehe).

Avui us recomanem el llibre "Hi ha un nen al lavabo de les nenes" de Louis Sachar, amb il·lustracions de Ramón Rosanas. Editorial Cruïlla. Col·lecció Vaixell de Vapor núm 134.

"M'ha encantat perquè és divertit hi hi he après moltes coses" diu una Lluneta "En Bradley, la Carla i el Jeff són molt guais! és un llibre que m'ha agradat molt. Hi a trossos que feien riure, altres una mica de pena, altres et feien pensar... El tornaré a llegir quan sigui més gran!" diu l'altra lluneta.

La veritat és que és un llibre entretingut que dóna per estones de conversa, per parlar de sentiments i d'emocions, per reflexionar, per veure el punt de vista d'uns i altres... És un llibre tendre i optimista, que et fa pensar en el poder que tenim les persones dins nostre.

Un llibre que també recomano a mestres, pisicòlegs, monitors, pares,... La figura de la Carla ens ensenya la responsabilitat que tenim com a adults d'acompanyants el creixement dels infants fomentant una autoestima sana 

És el temps que has dedicat a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important.

Perquè el temps va passant, perquè us noteu preparats, potser perquè al vostre voltant la gent comença a tenir-ne, perquè la teva mare sempre n'ha cuidat,... És el moment de fer-vos càrrec de la vostra flor!

Aneu a la llibreria i consulteu llibres per saber quina escollir i com cuidar-la, quan passeu pel jardí de la veïna no podeu evitar les mirades, ja us imagineu  on posareu la vostra flor, teniu la regadora i la torreta preparades. Ha arribat el dia d'anar al Garden!

- Bon dia, voldríem una violeta africana.

- Bon dia, aquí teniu una tulipa.

Il·lustració  de "El Petit Príncep"

Com? Nosaltres ens havíem fet a la idea d'una violeta africana, ja sabíem com es cuiden, on posar-la, com són les flors,...

I arribeu a casa amb la vostra tulipa, que no té res a veure amb la flor que esperàveu, però us agrada i us l'estimeu perquè és la vostra... I busqueu informació de com cuidar-la, us fixeu en com cuiden les tulipes els altres, proveu maneres de regar-la, on tenir-la,... i passa el temps, i us  sembla que la coneixeu però un dia us sorprèn amb una eruga, us en sortiu i segueix creixent  i florint...

Amb el temps potser us plantejareu tenir un altra tulipa, ja sabeu com es cuida i us en sortiu prou bé. Anireu al Garden...

- Bon dia, voldríem una altra tulipa

- Bon dia, aquí us deixo el vostre roser

I també us l'estimareu, però cuidar-lo serà completament diferent al què estàveu acostumats... Serà un començar de nou aprofitant l'experiència.

Quin paral·lelisme podem trobar entre aquesta història i el fet de convertir-nos en pares? Us hi sentiu identificats? Us ha passat quelcom semblant?

Ningú ens prepara completament per ser pares.  Per molts llibres que llegim, consells que escoltem, formació que fem, per molt que hàgim fet de cangurs, siguem mestres o ens hàgim fet càrrec a estones dels fills del veí... el fet de convertir-nos en pares trenca tots els esquemes. Tenir al nostre nadó als braços, ens fa sentir emocions desconegudes, veure'ls créixer ens fa aflorar sentiments inexplorats...

Podem relaxar-nos comprovant que els "nens de manual" no existeixen perquè cada nen és diferent, té un caràcter propi, està en un entorn determinat, li succeeixen coses que l'influeixen. Així, com a pares, ens hem de centrar en els nostres fills sense comparar-los, hem de conèixer-los, els hem d'acompanyar perquè creixin sent qui són i no qui els volem fer ser.

Si esperem que la nostra filla sigui esportista com la de la veïna, si esperem que sigui menjador com era el germà, que sigui decidit com jo quan era petit,... estarem sent injustos amb ells. No esperem que siguin, acompanyem-los a créixer des del què són. Alliberem-nos i alliberem-los.

I per acompanyar-lo, els hem de dedicar TEMPS: per jugar, per conversar, per ajudar-los, per ensenyar-los, per fer excursions, per fer l'activitat que més els agrada, per compartir la que més ens agrada a nosaltres, per escoltar-los, per riure, per acompanyar la tristesa,...

Deixem les idees preconcebudes i gaudim de la criança, i pensem que el nostre, és un "treball" amb una gran implicació emocional, així que com a pares ens hem de cuidar, dediquem-nos temps també a nosaltres.

Il·lustració  de "El Petit Príncep"

"Però ella sola és més important que totes vosaltres, perquè és la que jo he regat. Perquè és la que jo he posat sota una campana. Perquè és la que jo he protegit amb el paravent. Perquè és aquella de la qual he mort les erugues (tret de dues o tres, per allò de les papallones). Perquè és la que jo mateix he sentit queixar-se, o vantar-se i fins de vegades callar.

[...]                                   

És el temps que has dedicat a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important." El Petit Príncep. Antoine de Saint-Exupéry

Estiu divertit en família

Junt amb l'estiu, arriba el bon temps, els dies llargs, les vacances escolars...
És l'època de l'any en que tenim l'oportunitat de passar més estones relaxades amb els nostres fills. Però, a vegades, ens trobem amb molts moments  per estar junts i poques idees.

Us faig una proposta, un joc familiar amb activitats divertides per fer aquest estiu que ajudin al bon ambient en família:

Primer de tot ens podem reunir un dia i fer un llistat de coses que tenim ganes de fer junts,  d'activitats diverties,... les escrivim en un paper i les retallem d'una en una. Les posem totes en un pot i cada dia en traiem una. A mida que anem fent les activitats,  les podem  deixar escrites en un diari en paper o en format digital.

A continuació us deixo algunes idees, senzilles i divertides!

-   Anar al cine a veure una peli que ens agradi.

-   Anotar quina és la cosa que t'ha fet riure més avui.

-   Explicar un acudit a qui tinguis al costat cada vegada que beus aigua.

-  Pensa què podries celebrar avui i fes-ho (que t'has despertat aviat, que has esmorzat el teu menjar preferit,...)

-  Inventeu-vos un lema familiar per aquest estiu, escriviu-lo en un paper i decoreu-lo ben bonic.

-   Dia de jocs d'aigua!

-   Demà et toca sorprendre als altres preparant-los un bon esmorzar

-   Quan es faci fosc, anar a un lloc amb poca llum i contemplar els estels, podem demanar un desig amb els estels fugaços.

-  Inventar-te un conte en el que surti: un dofí, una nena amb trenes màgiques, un cotxe que parla i un camí ple de sorpreses.

-   Recorda un error que hagis comès la darrera setmana. Anota com l'has solucionat i què n'has après.

-   Banyera d'espuma

-   Fer un quadre amb pintura, ceres, collage,... per decorar una paret de manera especial.

-  Organitza una representació teatral, un espectacle de ball, un concert de cant,... per la família.

-  Al llarg del dia d'avui, cada vegada que sentiu la paraula "calor" haureu de dir el nom d'un animal diferent.

-   Preparar un berenar divertit: dibuixar una cara al pa, barrejar ingredients,...

-   Canviar de lloc 8 objectes de casa i que la resta de la família hagi de saber quins són.

-  Telefonar o escriure una carta a un amic o familiar que visqui lluny i faci temps que no veiem.

-   Dir 3 coses que t'agraden de la primera persona que et trobis cada vegada que surts de la cuina.

-   Fer castells de sorra

-   Caminar descalços sobre diferents terres i escriure uns sensació de cada un.

Que gaudiu molt d'aquest estiu en família!