dijous, 11 de febrer del 2016

Jo més! La rivalitat entre germans

"La rivalitat entre germans és inevitable. La única manera d'evitar-la és tenint un sol fill" 
N. Smalin

Aquesta frase, lluny de viure-la com una sentència descoratjadora, ens pot ajudar a relaxar-nos i a prendre'ns i acceptar la rivalitat dels nostres fills com quelcom natural.

A vegades, quan el què volem és evitar la rivalitat de totes totes, no ens adonem que podem caure en l'error de negar els sentiments dels germans o de convertir-nos en "arbitres" de les seves batalles i fer que s'intensifiqui més la seva rivalitat.

Intentem evitar preguntes com "Què ha passat?" "Qui ha començat primer?" "Tu què has fet?" Amb aquest tipus de preguntes, encara que sigui inconscientment, acabem establint un vencedor i un vençut, i per tant, alimentant la rivalitat i preparant el terreny per a properes batalles.

Com a pares hauríem d'interioritzar que frases com "jo primer", "jo més",... són normals en les relacions entre germans. Que els nostres fills rivalitzin per qüestions quotidianes com qui té la vola de gelat més gran o qui està més estona a la dutxa,... podríem dir que és inevitable. Per tant, si tenim clar que l'existència de rivalitat entre els germans no ens fa a nosaltres ser pitjors pares, ens podrem sentir més relaxats.

Si pel contrari lluitem contra aquest fet, a nosaltres ens pot generarar angoixa i frustració, ja que malgrat les nostres actuacions no aconseguirem establir una justícia que convenci a totes les parts. Si caiem en l'espiral de "la búsqueda de la justícia" podem arribar a punts absurds: tot i contar quants cigrons té cada u o pesar el tros de pastís per a què en tinguin la mateixa quantitat, encara podran trobar que a un li han posat el tros al plat primer que a l'altre...

Per no desgastar-nos, podem intentar veure quins fets encenen la xispa de les baralles, anticipar-nos i suavitzar els moments: Per exemple, si els divendres al vespre són "explosius", busquem activitats tranquil·les i dediquem-los atenció.


En cas de baralles o rivalitats, optem per no intervenir si no és necessari i confiem que ells s'ho sabran gestionar i arreglar. Aquests petits conflictes suposaran per ells un aprenentatge a l'hora de gestionar i resoldre conflictes fora de l'entorn familiar.  A més, sovint les baralles no ens les hem de "prendre en serio" sinó que són com un llenguatge especial i confident entre germans. Si ens limitem a fer d'observadors veurem que sovint el què comença per una baralla o moment de rivalitat s'acaba convertint en un moment dolç de joc.

Si reservem les nostres intervencions als casos que realment sigui necessari (en cas de mal físic per exemple), podrem establir uns principis clars però sense passar per alt els sentiments dels fills.

De totes maneres, encara que la rivalitat és quelcom normal, també hauríem de procurar no fomentar-la encara més. Així doncs, podem deixar d'utilitzar frases com: "a veure qui es vesteix primer" o "qui acabi abans tindrà..." i valorar l'esforç de cada u: "veig que ja ets capaç de posar-te els mitjons tu sola"...

Més que per la búsqueda de la igualtat hem d'optar per la búsqueda de la individualitat: Tractar a cada fill com a únic fomentant-ne l'autoestima individual. Tinguem en compte la seva maduresa per gestionar conflictes, la capacitat de  controlar les emocions,...


Idees pràctiques:

  • Busquem jocs en família cooperatius en lloc de competitius, jocs on tots guanyem i on tots siguem necessaris.
  • Quan es barallin invitem-los a que escriguin o dibuixin en un paper les queixes que tenen de l'altre. Pot ser una manera de desfogar-se i recuperar la calma.
  • Si necessitem descarregar energia amb el moviment o la veu, podem invitar-los a pegar un coixí o cridar ben fort amb la cara al coixí.
  • Una manera de no intervenir però ser present és repetir els comentaris o queixes d'un i altre.  Evitem els sermons o el buscar culpables.
  • "Distintiu del temps exclusiu". Fem una medalla oundistintiu que simbolitzi 15 minuts de temps exclusiu per d'un dels fills/es amb el pare, la mare o la parella. Fem la medalla entre tots i expliquem bé que mentre el nen/a porti la medalla tindrà la nostra dedicació en exclusiva (fora mòbils, timbres, cuinetes,...). També explicarem als germans la importància de respectar aquests espais de temps exclusius, i que si veuen a un dels germans amb la medalla els altres hauran de buscar-se distraccions pel seu compte.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada