De tu m'agrada...

Per començar, t'invito a fer un petit exercici: Escriu en un paper la llista de coses que t'agraden del teu fill/a i quines no t'agraden. Treballa sobre la llista: Com veuen els altres (mestres, avis, parella,...) el teu fill/a? Creus que farien una llista semblant? Com esperes que sigui el teu fill/a? Com ets tu? Ara fes una llista de les coses que t'agraden i et desagraden de tu mateix/a. Hi ha algun punt que coincideix amb el de la llista que has fet primer sobre el teu fill/a? N'hi ha d'altres d'oposats?

La primera cosa imprescindible per estimar als altres és estimar-NOS a nosaltres mateixos. Si no em tinc amor a mi mateix, difícilment podré tenir amor vers els altres.

Si ens fixem en les llistes que hem fet abans podem veure que hi ha punts que coincideixen amb la nostra manera de ser (els dos tenim un punt explosiu quan ens enfadem, som molt afectuosos,...) o bé que ens fan de mirall (sóc molt puntual i no puc suportar que el meu fill faci tard, sóc desordenat i el meu fill és un fan de l'ordre,...).
Si trobem coincidències amb els nostres fills en aspectes que no ens agraden, enhorabona! Serà una bona oportunitat per treballar-hi plegats.

Els nostres fills són com són, amb els seus punts forts i amb les seves dificultats, amb els seus encerts i els seus errors,... intentem acompanyar-los per a que siguin com ells vulguin ser i no com nosaltres voldríem que fossin. Sols ens podem canviar a nosaltres mateixos. Podem acompanyar els nostres fills, però deixem que caminin el seu propi camí.

Cap on anem? El nostre camí és un camí cap a la felicitat. I també volem que els nostres fills/es, la nostra parella, els que tenim al costat i els que tenim més lluny siguin feliços. Si ens posem de marc aquest horitzó (la felicitat) relativitzarem moltes "lluites" diàries: L'anar amb la roba desconjuntada ens impedirà ser feliços? Menjar un plat d'espaguettis amb els dits ens impedirà ser feliços? No fer els deures ens impedirà ser feliços? Tampoc es tracta de caure en un "tant se m'enfotisme", però sí valorar a quins aspectes de la nostra vida, del nostre dia a dia donem importància.

De tu m'agrada...

Per acabar t'invito a fer un altre exercici pràctic: Busca un moment tranquil, imagina que tens al teu fill/a al davant, pensa en totes les coses que t'agraden d'ell/a, quins moments us agrada compartir, com et sents fent coses agradables amb ell/a,... Ara agafa un paper bonic i escriu-li una carta explicant-li tot això que has pensat. Dóna-li i si us ve de gust llegiu-la junts.
I anem més enllà, acostumem-nos a dir les coses que ens agraden els altres ("m'agrada quan em dius bon dia al matí amb cara de mig adormida", "m'ha agradat quan m'has saludat amb la mà just abans d'entrar a classe", "m'agrada quan deprés del cole em reps amb uina abraçada",...) A vegades el dia a dia ens atropella i caiem en un aspiral de "crítica", aturem-nos i aprofitem també per dir les coses que ens agraden. Petits gestos per fomentar l'autoestima.