dilluns, 23 de maig de 2016

Fora culpes

Quan tenim fills, o fins i tot abans, comencem a fullejar llibres de criança, escollim els que ens  sembla que estan en la línea que volem seguir, posem interès i els comencem a llegir per trobar-hi pistes de com ser "millors pares". Però sorpresa, a vegades ens trobem amb autèntiques obres deterministes i culpabilitzadores, fins i tot amb un cert toc apocalíptic.

Hi ha alguns llibres que, lluny d'ajudar-nos a millorar, el què ens fan és que neixi dins nostre un sentiment de "que malament que ho he fet " acompanyat d'un "i ara ja no es pot tornar enrere". Aquest sentiments ens generen culpa, angoixa, decepció, tristesa,...

I, quan no són llibres, són persones del nostre entorn, persones que sembla que comparteixen la nostra filosofia de criança, però que "són taaant perfectes" que sembla que tot ho fan bé i que nosaltres no podrem arribar mai al seu nivell. Comparant-nos podem caure en més decepció, malestar, vergonya,...

Però aturem-nos, és important que, com a pares, aprenguem a alliberar-nos d'aquest sentiment de culpa, que controlem aquests pensaments per no deixar que el malestar aflori.
Durant la criança dels nostres fills ens equivoquem moltes vegades, perdrem la paciència, ens estressem,... ho fem i ho continuarem fent, com a part de la nostra condició humana. No és que ens sentim orgullosos dels nostres errors, però sí que prenem consciència de que són inevitables. És important canviar la perspectiva i no veure els errors com un fracàs sinó com una  excel·lent oportunitat d'aprenentatge.  


Els pares hem de partir de la base que no som perfectes i no arribarem mai a ser-ho. Aquest fet, lluny de viure'l com una sentència que ens enfonsi en un pou sense sortida l'hauríem de viure com a una oportunitat per créixer, per a relaxar-nos en la criança dels nostres fills i per saber que després d'equivocar-nos tindrem l'oportunitat de fer-ho millor la propera vegada.

Els nostres fills podrien tenir uns pares que fessin les coses d'una altra manera, però hem  de tenir confiança en que NOSALTRES som els millors pares pels NOSTRES fills, amb els nostres encerts i els nostres errors. Com cada un dels pares que llegeixi aquesta entrada ha de creure que és el millor pare que els seus fills podrien tenir.

Perquè aquesta és una entrada optimista! Si ens creiem que som els millors pares pels nostres fills ens pujarà la nostra autoestima, serem més comprensius amb nosaltres mateixos en el moment que cometem errors, i per imitació els nostres fills també aprendran a no ser tant perfeccionistes i encaixaran les equivocacions com a oportunitats per fer-ho millor la propera vegada.


dilluns, 9 de maig de 2016

Activitat P5: Com em veig? Com em veuen? (en positiu)


Fa uns dies vam anar a la classe de dels Esquirols de P5 a fer una activitat de tot el matí. Ens ho vam passar molt bé aprenent junts a mirar la vida en positiu!

Vam començar recordant una activitat que havíem fet l'any anterior sobre "El Monstre de Colors" i les emocions bàsiques, i els vam dir que aquest any treballaríem l'alegria i les coses que ens agradaven.

Per comprovar com estaven de motivació vam fer un petit joc per moure'ns una mica i treure'ns la son que encara quedava darrera les orelles. Amb el termòmetre de la motivació vam adonar-nos que estaven molt motivats per aprendre, sentir i fer activitats, així que vam reglar a cada u una cara somrient que ens va servir per fer l'activitat següent: preguntar si els agradaven o no determinades coses: primer materials (animals, aliments,...) i després emocionals (us agrada la gent alegre? observadora? entusiasta?...). Totes aquestes darreres coses que els agradaven les anàvem apuntant a la pissarra junt amb algunes altres que ells van dir després.

Vam repartir a cada nen i nena de la classe un paperet amb el nom d'un company. En el paperet havien d'apuntar alguna cosa que els agradava d'ell. Per tornar-nos a moure una mica, vam anar a la classe de psico, ens vam posar en rotllana i amb l'ajuda d'una pilota missatgera cadascú va anar dient al company que li havia tocat quina cosa li agradava d'ell.

Vam tornar a la classe, ens vam relaxar i els vam donar una sorpresa: els pares i les mestres també volien participar de l'activitat així que també havien escrit una cosa que els agradava del seu fill o filla i dels seus alumnes. 

En aquest punt teníem ganes que aquestes paraules no es perdéssin, així que els vam passar una cartulina i una foto molt divertida de cadascú, i els vam dir que fessin un muntatge, un quadre per endur-se a casa, amb totes aquestes coses boniques que havien dit d'ells.

Però... ens vam adonar que ens oblidàvem d'algú molt important! El vam trobar mirant-nos al mirall: Ells mateixos! Els vam animar a que, en un altre paperet, anotessin què els agradava d'ells mateixos. Ara sí que teníem el quadre complet!

Al llarg del matí vam parlar de si ens agradava que els altres ens diguessin coses boniques, de com ens feien sentir, de si ens era fàcil dir coses boniques dels altres,...

Aquí una mostra dels quadres acabats i apunt per penjar a la seva habitació :-)









Gràcies Esquirols per aquest matí compartint emocions. Gràcies també als pares per col·laborar-hi i als mestres per donar-nos l'oportunitat