dimarts, 11 d’octubre del 2016

Ordres i més ordres

Aprofitant el bon temps fa uns dies vaig anar a passar la tarda a la platja. Em  vaig asseure a la tovallola disposada a llegir un bon llibre, però em vaig deixar endur per les converses del meu voltant... Escoltant, em vaig adonar que aquestes innocents converses estaven plenes d'ordres. Tantes? Vaig treure paper i boli i hi vaig  començar a anotar totes les que sentia: "estira bé la tovallola", "posa't crema", "vés a jugar més lluny que em tires sorra", "no marxis d'aquí", "guarda la roba", "mou la sombrilla", "deixa la pala al teu germà", "surt de la meva tovallola que l'omples de sorra", "no et posis a l'aigua encara", "treu-te el banyador moll",  "no marxis, espera a la teva germana",... I així una llarga llista. Quin atabalament!


De debò, et  convido a fer aquest exercici, a casa teva o en un parc públic. No fa falta ni que anotis les ordres concretes, fes simplement una ratlleta en un full cada vegada que en diguis o sentis una. T'ha sorprès el resultat?
Com et sentiries si la teva parella et donés ordres constantment? Desperta't, renta't la cara, pentina't, vesteix-te,  esmorza,...

Les ordres porten dins seu un missatge de domini de qui les emet i alhora un de submissió de qui les rep. Quan rebo ordres algú altre pensa per mi.

Què podem fer doncs per deixar de donar tantes ordres als nostres fills?
  
Donar opcions. "Prefereixes recollir les peces de Lego ara o després de dinar?"
L'ajudarà a escollir per ell/a mateix/a, així que guanyarà en autonomia i estalviaràs unes quantes ordres.

Centrem-nos en el què si pot fer. Quantes vegades diem no en un dia? Transformem, en la mesura del possible, les frases en negatiu per frases en positiu: En lloc de "no pots menjar llaminadures" diguem el què sí pot fer "pots agafar una peça de fruita". Utilitzem el no sols quan sigui necessari.

Establir regles conjuntes. Si decidim les regles entre tots serà més fàcil que tots les complim ja que entendrem la seva lògica i en participarem. L'opinió del nen/a és valorada.

Ser models. Com he dit en altres entrades els nens "ens aprenen". Els nostres fills fan el què ens veuen fer més que el què ens senten dir. Si dic cridant al meu fill "t'he dit que no es crida" ell entendrà: crida.

Fer preguntes. En lloc de dir "vés a rentar-te les mans abans de dinar" podem dir "què passa si no et rentes les mans abans de dinar?". Amb la pregunta ajudem a que el nostre fill/a hi reflexio
ni i prengui la seva decisió autònoma. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada