dilluns, 28 de novembre de 2016

Calendari d'Advent de les emocions

La família és un àmbit molt propici per treballar l'educació emocional. Aprofitem una activitat lúdica com el calendari d'advent per fer activitats que ens ajudin a reconèixer, expressar i gestionar les emocions en companyia. 

Nosaltres posarem cada una de les activitats següents en un sobre, els decorarem amb emoticons que representin diferents emocions i els enganxarem formant un cor, cada dia al matí obrirem un dels sobres.
La idea és que tots fem totes les activitats.


1. Posa't davant del mirall i digues en veu alta tres coses que t'agraden de tu mateix/a.

2. Abans d'anar a dormir digues quin ha estat el moment més xulo del dia i perquè. 

3. Escriu en un paper una cosa que agraeixes a cada membre de la família. Amaga el paper per la casa perquè se'l trobi per sorpresa.

4. Obrim el llibre de l'emocionari per una pàgina qualsevol. Llegim quina emoció descriu i en parlem. 

5. Escoltem diferents cançons. Fem moviment lliure, expressem amb el cos les emocions que ens transmeten. 

6. Escull una cançó que t'agradi i et faci sentir bé per posar-la demà al matí per despertar-te. 

7. Representa amb el cos, sense parlar, una de les 6 emocions bàsiques: Ràbia, tristesa, fàstic, por, alegria o sorpresa. Els altres l'hauran d'endevinar.

8. Abans d'anar a dormir digues 3 coses que els altres hagin fet per tu i que t'hagin agradat. Com t'han fet sentir. 

9. Avui has d'aconseguir que 5 persones del teu voltant somriguin. Abans d'anar a dormir ens expliques com ho has aconseguit. 

10. Abans d'anar a dormir explica un fet que t'hagi fet sentir trist/a. A quina part del cos has notat la tristesa? Com has aconseguit sentir-te millor? 

11. Fes un dibuix, busca una frase, pinta un dibuix,... que t'ajudi a calmar-te quan aparegui la ràbia a casa. Els altres sabrem que quan tens el dibuix necessites el teu espai. 

12. Fes una sorpresa als altres membres de la família. 

13. Pensa en 3 coses que pots fer si apareix la ràbia a casa, a l'escola o pel carrer (contar fins a 10, imaginar que estàs a la platja jugant,...) 

14. Posa't davant del mirall i fes-te somriure. 

15. Pensa en un objecte de casa que aniria bé per fer un massatge. Aquesta nit, sessió de massatges en família! 

16. Pensa en una cosa que pots fer per millorar la convivència en la família (no cridar, no barallar-me, ajudar a fer alguna feina de casa,...). Posa-ho en pràctica tot el dia d'avui i al vespre ho posem en comú: Com t'has sentit? T'ha costat? T'ha agradat? Els altres,ho heu notat? Li agraïm l'esforç? 

17. Truca a algú que saps que faràs content amb la teva trucada. 

18. Posa el teu nom en un paper i penja'l a la paret. Durant tres dies els altres anotaran coses que els agraden de tu. 

19. És el dia de repartir abraçades! 

20. Si poguessis canviar alguna cosa de tu. Què canviaries? 

21. Sessió de relaxació en família. 

22. Pensa un acudit i aquesta nit els explicarem abans d'anar a dormir 

23. Acaba les frases. 
 Estic content/a quan... 
 Estic enfadat/da quan... 
 Em causa sorpresa... 
 Em fa por... 
 Em fa fàstic... 
 Em produeix tristesa quan... 

24. Quina creus que és la teva millor qualitat? I la dels altres membres de la família?



dimecres, 23 de novembre de 2016

Emociona't

Diàriament experimentem de 130 a 150 emocions de diferent tipus i intensitat. Podries escriure en un paper el llistat d'algunes de les emocions que has sentit avui? Quantes emocions has estat capaç d'identificar?

Des dels inicis, les emocions han jugat i juguen un paper important per a l'evolució i adaptació de l'ésser humà, serveixen de mecanisme per fer front al dia a dia.

El psicòleg Paul Ekman va estudiar a fons les emocions, i va establir 6 emocions bàsiques. Aquí unes pistes per a identificar-les i conèixer-les.


  • Por

Ens serveix per protegir-nos i actuar amb precaució davant una situació d'amenaça o perill (real o imaginari). Posa a la persona en situació de buscar recursos.

  • Sorpresa

És una reacció emocional neutra i transitòria, que acostuma a donar pas a alguna altra emoció. Apareix davant d'alguna cosa nova o  inesperada. Ens serveix per a recollir informació i orientar-nos a actuar davant una situació. Ens connecta amb l'aquí i ara, ens fa estar receptius.

  • Fàstic

Causat pel rebuig que ens produeix una situació, persona o cosa. Solem allunyar-nos del què ens el produeix. Invita al canvi.

  • Enuig

Quan les coses no surten com volem o es vulneren els nostres desigs i necessitats. Impulsa a actuar per resoldre el problema o canviar la situació. Mal expressada pot portar a la inadaptació.

  • Alegria

Sensació de seguretat i benestar quan quelcom ens resulta agradable (quan aconseguim algun desig o satisfem alguna il·lusió). Com que ens fa sentir bé intentem reproduir els pensaments o fets que ens l'han generat per tal de sentir-la de nou. La gaudim en el camí, no com a meta.

  • Tristesa

Apareix davant la pèrdua de quelcom important o davant una decepció. És important reconèixer-la i acceptar-la per a gestionar-la. La seva funció és demanar ajuda. Motiva a una nova reintegració personal.


Podem classificar les emocions en positives (contribueixen al benestar) o negatives contribueixen al malestar). Però no hi ha emocions bones ni dolentes, el què pot arribar a ser "dolent" són els efectes de certes emocions no controlades. Totes les emocions ens són útils, tenen una funció adaptativa i ens donen informació. Podran potenciar-nos o limitar-nos en funció de com les gestionem.



Què passa si s'encén el testimoni de l'oli al panell d'instruments del nostre cotxe i el tapem i no li fem cas? Doncs, que el problema persisteix, i l'estat del cotxe es deteriora. Voler evitar certes emocions és ineficaç i ens pot portar a un augment de malestar a llarg plaç. Així com a perdre l'oportunitat de conèixer-nos millor i d'entrenar-nos en l'acceptació i gestió de les emocions. En lloc de voler evitar o controlar les emocions, el què hem de fer és aprendre a gestionar-les.

També, per a fomentar el nostre benestar personal i col·lectiu, haurem de potenciar l'experiència d'emocions positives que ens ajudin a ser feliços.


ACTIVITATS

Som una generació en que el tema de les emocions estava en un segon pla. A casa, a l'escola, a la feina no es parlava de la gestió emocional. Si volem que els nostres fills gaudeixin d'una bona salut emocional, hem de començar per conèixer i gestionar les nostres pròpies emocions i ser models.

➤ A la feina, a casa, al carrer, mirant una pel·lícula,... observa com expressen les emocions els altres. Fixa't amb les paraules, gestos, expressió de la cara,...

➤ Para't i observa't. Quina emoció sents davant el paisatge que tens al davant? I escoltant la música que posen a la ràdio? I parlant amb algú?

➤ Abans d'adormir-te fes un repàs de com ha anat el dia i intenta recordar quines emocions has experimentat: A amb qui estaves? com ha expressat el teu cos cada emoció? què has sentit? què has après?... Para atenció a com has gestionat les teves emocions: n'estàs content/a? podries haver-ho fet d'una altra manera?

divendres, 4 de novembre de 2016

Dedicar temps a cuidar-nos

Quan neixen els nostres fills canvien moltes coses, a vegades fins i tot el nostre nom. Deixem de ser el Joan, la Montse,... per passar a ser "el pare de... " o "la mare de...". És molt bonic convertir-se en pares, però anem alerta a no deixar de banda qui som individualment.


Reconèixer i satisfer les nostres necessitats és un aspecte bàsic de la vida de família perquè:

Som exemple, si ens cuidem,els nostres fills veuran la importància de cuidar-se.
Si ens cuidem serà més fàcil fer front al dia a dia, amb els seus conflictes i les seves alegries.

Si no tenim satisfetes les necessitats físiques (gana, son, estem cansats,...) o emocionals (comprensió, afecte, escolta, estimació...), ens és més complicat respondre als nostres fills i a les persones del nostre entorn de manera empàtica, ens serà més difícil ser creatius davant les situacions quotidianes de conflicte.
Pel contrari, si tenim les necessitats satisfetes ens sentim realitzats i feliços i això farà que la nostra resiliència, la nostra empatia i la nostra paciència augmentin

Què podem fer?

Dedicar-nos temps. Programar un temps setmanal per a fer  coses que ens agraden i respectar aquesta programació personal com un temps important i prioritari.

Riure i divertir-nos. Posar-nos les ulleres de l'optimisme, aprendre a relaxar-nos i a gaudir del moment present.

Establir prioritats i ser flexibles. De tot el llarg llistat de coses a fer prioritzem aquelles activitats que són importants (que hem de fer sí o sí) i siguem flexibles amb la resta (delegar, saber dir que no,...).

Cuidar-nos en la nostra totalitat: aspecte físic, emocional/social, intel·lectual i espiritual.

Donar valor al nostre temps, a les nostres necessitats i les nostres emocions. Si les demandes dels altres sempre acaben passant al davant, dins nostre es genera frustració i una sensació desagradable al no sentir-nos respectats (ni pels altres ni per nosaltres mateixos).

Compartir  responsabilitats amb els nostres fills, parella... compartir les feines del dia a dia, i ser flexibles malgrat no les facin "perfectes" o "a la nostra manera".

El fet de que dediquem temps a tenir cura de nosaltres mateixos no és egoisme, al contrari, cuidant-nos estarem en plena forma per poder ajudar al creixement dels altres.




ACTIVITATS

Atura't a pensar en tu

Pensa en les diferents dimensions que et configuren com a persona i fes un llistat d'activitats pràctiques que pots fer per satisfer les teves necessitats en aquestes 4 dimensions:
 
Necessitats físiques (cos
)
Anar al gimnàs
Anar a caminar
Cuinar de manera més saludable
Dormir 8 hores diàries
...

Necessitats emocionals/socials (autoconeixement i relació amb els altres)
Trobar uns minuts cada vespre per fer revisió de com ha anat el dia
Quedar amb amics
Col·laborar a alguna associació
...

Necessitats intel·lectuals (ment)
Llegir una novel·la al mes
Anar a formacions que m'interessin
Pensar/reflexionar.
Llegir el diari
...

Necessitats espirituals (esperit)
Contemplar l'entorn
Veure sortir/pondre's el sol
Fer meditació
Deixar  la ment en blanc.
...

Escull 2 necessitats de cada llista que voldries satisfer i encara no fas. Estableix un "pla d'actuació"per satisfer aquestes necessitats: sigues realista, tingues en compte la teva situació actual, posa per escrit el teu pla tenint en compte possibles contratemps i com superar-los,... Posa-ho en pràctica!
Passat un temps, revisa els teus propòsits: Els has portat a la pràctica? Et sents satisfet/a? En cas de que no els hagis posat en pràctica, a què és degut? Com pots aconseguir-ho?

Superem petites batalles

Fes un llistat d'aquelles petites "batalles familiars" diàries que omplen el teu dia a dia, i que, sumades, fan que la teva paciència i benestar se'n ressentin (puntaulitat, reunions, trànsit, imprevistos, àpats, baralles dels fills,...).
Repassa el llistat i intenta reformular-lo de tal manera que la cura de tu mateix/a no quedi compromesa: dóna opcions, sigues més flexible, confia en els altres, modifica hàbits,...