diumenge, 10 de setembre de 2017

12+1 Idees per anar a dormir tranquils

Fa unes setmanes vaig donar 12+1 Idees per començar el dia amb bon peu, avui us deixo unes quantes idees per fer l'hora d'anar a dormir més agradable:




12+1 IDEES PER ANAR A DORMIR TRANQUILS

1. Fer conscients als nostres fills/es que s'acosta l'hora d'anar  a dormir.
Si són grans ens podem ajudar d'un rellotge ("d'aquí mitja hora deixarem el què estem fent i aniràs a dormir"), si són més petits millor fer servir temps més "palpables" (quan acabis aquest joc, quan acabis de veure aquest capítol,... anirem a dormir).

2. Dormir les hores necessàries. 
Els infants, com els adults, necessiten dormir un nombre mínim d'hores per a poder estar en plena forma el dia següent. 
Tenint en compte l'edat, les necessitats particulars i l'hora que de despertar-se, calculem l'hora d'anar a dormir per tal de que puguin descansar el temps suficient.

3. Eliminem l'ús de pantalles, almenys una hora abans d'anar a dormir.
L'ús de pantalles és una estimulació extra que no convé tenir abans d'anar a dormir, a més poden afectar la qualitat del son i perjudicar la vista. 
Com a pares, siguem també conseqüents en aquest punt, i quan sigui el moment d'acompanyar als nostres fills a dormir, deixem els mòbils i altres dispositius aparcats.

4. Evitem consumir sucres abans d'anar a dormir.
Sucs, llaminadures, pastissets, xocolata,... són aliments que contenen grans quantitats de sucres, i el sucre és un producte excitant, cosa que no convé a l'hora d'anar a dormir.

5. Ajudar a reconèixer quan estem cansats i tenim son.
Fer badalls, ser maldestre, estar plorós, de mal humor, queixar-se per poca cosa,... sovint aquests poden ser signes de cansament que mostren els nostres fills. Ajudar-los a ser conscients d'aquests signes i de la necessitat de fer cas a les necessitats de repòs que té el nostre cos per poder estar en plena forma al dia següent.
Estiguem especialment pendents el cap de setmana o festius, ja que canviem els horaris, fem activitats diferents,... i deixem aparcada la rutina del dia a dia.

6. Elaborar una "Taula de rutines per anar a dormir"
A vegades les estones d'anar a dormir s'allarguen i s'allarguen: vinga que es fa tard, vinga a rentar-se les dents, poseu-vos el pijama, poseu-vos al llit que comença el conte,...  
En lloc d'això podem elaborar junts una "Taula de rutines": Escrivim quines rutines fem per anar a dormir (en rentem les dents, ens posem el pijama, posem a punt la roba pel dia següent, expliquem un conte, escrivim al diari positiu, bona nit i a dormir...), les representem fent-nos fotos, amb dibuixos o imatges. En fem un petit mural, que podem plastificar i encerclar les coses que ja hem fet, o simplement ens serveixi per senyalar que ens falta sense necessitat de donar ordres...
  
7. Moment de relax.
Dediquem uns minuts a relaxar-nos, ja sigui a través de massatges, respiracions, mindfulness. Podem acabar amb música suau i relaxant.

8. Baixem el ritme.
Quan comencem a anar a dormir, utilitzem un to de veu relaxat, posem música suau, mostrem-nos tranquils (si ho necessitem anem a l'habitació per relaxar-nos abans de començar les rutines d'anar a dormir).

9. Ambient agradable.
Procurem que la temperatura de l'habitació sigui agradable, posem una llum tènue, evitem sorolls estridents (podem posar música relaxada).

10. Escrivim el nostre diari personal "la vida en positiu".
Acabem el dia amb pensaments positius, recordem i agraïm coses positives que ens han passat al llarg del dia. Podeu adaptar a l'edat dels vostres fills el "Diaripersonal: La vida en positiu".

11. Conte abans d'anar a dormir.
Ja sigui un conte sencer, un capítol d'un llibre o un conte inventat, que llegim/inventem nosaltres o ells... dediquem uns minuts a la imaginació!

12. Moment de confessions.
La nit acostuma a ser un moment que facilita la conversa, que surten al a llum coses que els preocupen o que els han alegrat el dia, aprofitem per parlar-ne. Si veiem que la conversa es pot allargar massa, podem acordar deixar-ho anotat per parlar-ne en calma el dia següent.

13. Somriures i abraçades per acabar el dia.
Procurem no anar a dormir enfadats o de mal humor, aclarim les diferències i fem les paus, expliquem-nos un acudit o inventem-nos alguna broma que ens faci adormir-nos amb un somriure.
Una forta abraçada també reconforta i relaxa.

Bona nit...

dissabte, 19 d’agost de 2017

Llibre: El llibre de la Pau

El llibre de la Pau
Autor: Todd Parr
Editorial Serres

El llibre de la Pau és un llibre ple de color, amb uns dibuixos infantils,  senzills i vius.

El contingut són una sèrie de frases que comencen per "Pau és...": Pau és plantar un arbre, Pau és mirar com neva, Pau és mantenir els carrers nets, Pau és fer nous amics,... Tot un seguit d'idees que transmeten un to positiu i optimista, i que apropen un terme tant complex i bàsic com "La Pau" a la realitat quotidiana dels nens i nenes petits.

Perquè nosaltres creiem que la Pau es construeix en el dia a dia, en les coses petites, en el respecte a qui tenim al costat, en l'amor...
I en aquesta construcció les famílies i els educadors hi tenim una gran responsabilitat: educar per a la no violència, parlar dels altres i als altres amb respecte, tenir en compte el món emocional dels que tenim al costat, tenir cura de nosaltres mateixos per a poder relacionar-nos de manera sana,...

Gràcies a "El llibre de la Pau", hem fet dues activitats:

+ Hem parlat de què és per nosaltres la Pau i què podem fer per promoure la Pau al nostre entorn pròxim:
-        Pau és mirar els núvols i el cel blau
-        Pau és cantar
-        Pau és llegir
-        Pau és escriure o dibuixar el què penses i sents.
-        Pau és cuidar les plantes i els animals
-        Pau és ajudar als altres
-        ...

+ Hem fet una representació gràfica del què ens transmetia a nosaltres la paraula PAU.


dilluns, 14 d’agost de 2017

Llibre: De quin color és un petó?

És un llibre dels que quan el fulleges en una llibreria no pots deixar-lo allí, te l'has d'endur a casa. Una història dolça i il·lustrada amb uns dibuixos senzills, frescos i plens de tendresa.

"De quin color és un petó?"
Text i ilustracions: Rocio Bonilla
Animallibres
ISBN: 978-84-15975-61-8

El conte comença amb la presentació de la Mònica, Minimoni, a qui el què li agrada més de tot és pintar. Un dia li sorgeix la pregunta "De quin color és un petó?". A partir d'aquí va "pensant en veu alta" de quin color deuen ser: Blaus? grocs? roses? negres? de tots els colors troba coses que li agraden i que li fan pensar que podria ser aquell el color dels petons, però després els descarta perquè també troba coses que no li  agraden. Finalment pregunta a la seva mare si sap de quin color són els petons i amb la seva ajuda troba ella mateixa la resposta.

És un llibre que dóna molt de joc, amb ell podem:

Ø  Parlar de les coses que ens agraden i de les que no ens agraden.

Ø  Fer associacions de colors amb objectes i també  amb emocions i sentiments.

Ø  Fixar-nos en les expressions de la cara de la Minimoni, endevinar què sent. Adonar-nos que la cara i els gestos ens ajuden a expressar-nos.

Ø  Podem jugar a imitar l'expressió de la cara de la Minimon davant el mirall o fer quina cara fem nosaltres quan tenim fred, alguna cosa ens fa fàstic,...

Ø  També és una bona eina per parlar de si ens agrada fer/rebre petons, què volem dir quan fem un petó?, a qui i de qui ens agrada rebre/fer petons?. De respectar a l'altre quan no vol un petó o de que ens respectin a nosaltres quan diem no.

També us deixo dues activitats que podeu fer a casa o a l'escola:

MURAL DE PETONS

El conte acaba amb la pregunta "I tu... de quin color creus que és un petó?" i una pàgina per pintar.
A casa, com que no volíem pintar a la pàgina del llibre, el què hem fet és agafar pintures, ceres, purpurines, colors,... i posar-nos a pintar uns murals de petons que hem penjat a la paret del menjador.
Hem passat una tarda agradable i hem tingut una estona de temps en exclusiva amb una de les "llunetes" que ens ha servit per parlar, imaginar, connectar,...
Quan la resta de la família han vist el mural els ha agradat tant que un altre dia en farem un de conjunt afegint petons de tela, retalls de paper,...


SOBRE DE PETONS

A vegades necessitem un petó que ens relaxi, que ens doni ànims, que ens ajudi quan sentim enyorança,... si el podem rebre en persona molt millor! Però sinó, podem tenir a casa (o a l'escola) un "Sobre dels petons".
Un dia podem preparar els "petons" (pot ser pintant-nos els llavis amb pintallavis i deixant-los marcats en un paper) i posar-los en un sobre (o caixeta) que haurem decorat. És una activitat per fer tots junts, així al sobre hi haurà petons de tots i per tots.
Deixarem el sobre a disposició de tots. Així, podrem tenir petons dolços per quan ens convinguin: pels primers dies d'escola, per si un dia anem d'excursió/colònies, per una reunió important, per anar a dormir si no hi podem ser,...
També pot ser una idea d'activitat per a regalar als avis, a un amic que marxa, per fer a l'escola i regalar als pares,...
Quan vegem que els petons s'acaben serà el moment d'omplir de nou el sobre dels petons!



I una altra de regal!

LLIBRE "DE QUINA FORMA SÓN ELS PETONS?"

Quan estàvem a punt de començar a pintar els petons de la primera activitat una de les llunetes pregunta: "I quina forma tenen els petons?, haurien de fer un llibre de la forma".
A partir d'aquí, hem agafat fulls en blanc, llapis, colors i imaginació,  i ens hem posat mans a l'obra per fer el nostre petit llibre.




dilluns, 31 de juliol de 2017

Diari personal: La vida en POSITIU!

A vegades tendim a veure l'ampolla mig buida i entrem en una roda on ens centrem en el costat negatiu de la vida, moment que de la nostra boca surten expressions com: "Sempre s'estan barallant", "Mai m'escoltes", "Tot el dia he d'estar recollint", "No tinc ni un minut per mi", "No puc",... A la nit potser fins i tot escrivim el nostre diari centrant-nos i queixant-nos de les coses "dolentes" del dia, i ens n'anem a dormir amb aquestes sensacions al cap...
A vegades, frases que ens diuen els altres "és que sols veus les coses que fem malament!" ens fan obrir els ulls i pensem "doncs potser sí..."

Què podem fer per girar aquesta tendència? Què podem fer per ser més conscients i donar més visibilitat a les vivències positives?
  • Coses que agraïm (a la vida, a una persona, a una circumstància,...)
  • Moments agradables.
  • Bones notícies que hàgim rebut
  • Aprenentatges obtinguts de situacions "conflictives".
  • Persones (mirades, somriures, gests paraules) que ens han fet sentir a gust.
  • Cançons
  • Olors (de menjar, de la natura, de persones, de l'entorn,...)
  • Imatges (un quadre, un paisatge, una escultura,...)
  • ...

DIARI PERSONAL: "LA VIDA EN POSITIU"


Us proposo escriure un diari personal mirant la vida en positiu, on cada dia anotarem coses que ens han fet sentir bé aquell dia. Podem escriure...


Algunes idees...

- És una activitat que podem fer tant adults com nens, si els petits encara no saben escriure els ho podem escriure nosaltres o ajudar-los a escriure una part,...

- Per començar ens podem proposar el repte per un temps determinat (un mes, l'estiu, les vacances,...) i un cop hàgim agafat l'hàbit, i si ens resulta agradable, podem continuar indefinidament. L'important és animar-nos a començar avui!

- Agafem un quadern o llibreta que ens sigui agradable i endavant! Podem fer les tapes personalitzades a la nostra manera, podem escriure en bolígraf,  en rotulador, d'un color o de varis, fer dibuixos o sols text,...

- Proposem-nos escriure cada dia (no ho deixem passar amb alguna excusa), i mínim 3 coses.


Ja veureu que si ho anem fent, aprendrem a mirar el dia a dia amb positivisme, i de tant en quant ens agradarà rellegir el què hem escrit i ens serà gratificant i encoratjador veure quantes coses positives i per les que alegrar-nos ens passen a la vida!

dimarts, 4 de juliol de 2017

Idees per fer els viatges més divertits!


Arriben les vacances i amb elles els viatges familiars en cotxe, tren, avió,...

A TENIR EN COMPTE

Dur menjar i beure a l'abast. Encara que faci 5 minuts que ens hem aturat a dinar sempre hi ha qui te gana, està bé dur una bossa  amb  aigua i alguna cosa senzilla de menjar durant el trajecte.

Viatjar tranquils. Si hi ha baralles entre germans, estem nerviosos,... aturem el cotxe i reprenem el viatge quan tot estigui calmat.

Preveure algun/s objecte/s per distreure's: alguna joguina, llibre, jocs de viatge imantats,...

Si el viatge és llarg preveure aturades cada cert temps per tal de que tots puguem descansar una mica i estirar les cames.

Respectar les necessitats. Al llarg del viatge estar atents a les senyals de cansament, de son, de gana,... Preguntar com ens sentim, què necessitaríem per estar millor,...

"QUAN FALTA?"

A tots ens sonaran les  preguntes "Quan falta?", "Ja arribem?"...

Si el viatge fós una pizza.
Quan són petits i la noció de temps és difícil nosaltres utilitzem com a imatge una pizza: Si el viatge fos una  pizza i la partíssim en 4 trossos ja n'hauríem menjat un i ens en faltarien tres,...

Mapa del trajecte.
Abans d'iniciar el viatge preparar un mapa esquemàtic i senzill amb alguns dels llocs destacats del  viatge perquè els vagin marcant.
També, a cada lloc podem donar-los una peça de trencaclosques o una paraula d'una frase que hauran de formar quan arribem amb alguna sorpresa per ells (val per una activitat que els agradi, per comprar-se un detallet,...)

JOCS PER FER EL TRAJECTE EN COTXE MÉS CURT

1. Història inventada. Un jugador comença a inventar-se una història i fa preguntes als altres per tal de que l'ajudin a continuar.

Un dia un elefant passejava per... (un altre jugador diu per on) i de cop es va trobar un pingüí que li va dir... (un altre jugador respon)

2. Endevina qui sóc. Un jugador es pensa un animal, un personatge, un cantant,... (es pot concretar abans de començar el joc) i els altres hauran d'endevinar qui és fent preguntes a les que sols podrà respondre si o no.

3. Sons d'animals. Cada jugador té un o dos animals. El conductor comença a explicar una història inventada on hi surtin aquests animals. Cada cop que diu el nom d'un d'ells els jugadors ha escollit ha  de fer el so del seu animal.

Un nen va sortir a passejar el seu gos (bup bup) i es va  trobar una ovella (béééé)...

4. Endevina la cançó. Un dels jugadors comença a cantar canviant la lletra de la cançó per una sola lletra de l'abecedari. La resta de jugadors han d'endevinar la cançó i cantar-la.

5. Un cotxe de color... Tant senzill com endevinar de quin color serà el proper cotxe que veurem passar.

6. Si jo fos inventor@... Cada jugador explica quin objecte o aparell inventaria si no tingués limitacions.

Si jo fos inventora inventaria un pinzell gegant per pintar els núvols de colors...

7. Rimes divertides. Un jugador diu una paula (podem acotar el tema per fer-ho més senzill pels petits) i els altres han de fer una frase divertida que rimi (si són petits també podem simplificar-ho)

Meló... He comprat un meló gran com un avió.

8. L'abecedari. Escollir un tema i buscar una paraula d'aquell tema per cada lletra de l'abecedari.

Animals: abella, balena, cuc,...

9. Paraules encadenades. Un jugador diu una paraula i el següent ha de dir la primera paraula que li ve al cap al sentir-la, continua el següent dient amb què li fa pensar el darrer mot... continuar fins que ens en cansem.

papallona - flor - olor - ...

10. Qui troba... Abans de sortir fer un llistat en un paper de coses que podem trobar al llarg del viatge (el podem fer nosaltres o conjuntament). Al llarg del viatge hauran d'anar marcant les coses que trobin de la llista.

Un cotxe de color lila, un tractor, un cavall blanc, unes flors grogues, una casa de finestres vermelles,...

dijous, 11 de maig de 2017

La frustració

La frustració forma part de la persona, sempre hi haurà alguna cosa que esperem i que no es podrà complir o dur a terme. Frustrar-se és natural, per tant, és bo que des de petits aprenguem a fer front a les frustracions de manera constructiva.

Com a adults, hem de buscar el terme mig, no es tracta de que els posem més  pedres al camí de les que ja es trobaran, amb l'objectiu de que "es facin més forts" o amb l'afegitó de que "és pel seu bé" però tampoc de sobreprotegir-los i rescatar-los constantment.

Com a pares, ens angoixa el patiment dels nostres fills, i a vegades tenim la tendència a "rescatar-los" per tal de que no es frustrin, o a establir profecies del què passarà ("si puges aquí cauràs", "si no et poses la jaqueta estaràs malalta",...). Si sempre els rescatem, no els deixarem experimentar les conseqüències (positives o negatives) de les seves decisions i els privarem de la satisfacció de sortir-se'n ells sols.

Valorem l'esforç com a quelcom positiu. Sempre que sigui un esforç raonable, és bo que els nens  aprenguin que per aconseguir certs èxits hem de dedicar-hi esforços i no deixar-ho córrer a la primera dificultat que trobem.

Els errors o els fracassos no són quelcom negatiu sinó "oportunitats per aprendre", per tant, els nostres fills, malgrat es frustrin han de tenir l'oportunitat d'aprendre dels errors i així superar la frustració de manera constructiva.

La gestió de la frustració és quelcom que s'aprèn, al principi els infants difícilment seran capaços de gestionar la frustració per ells mateixos, necessitaran eines externes (suport de l'adult), a mesura que els nens es van fent grans aniran trobant ells mateixos les estratègies. Però per a trobar aquestes estratègies, eI nostre paper de models és important, així que quan cometem un error o quan alguna cosa no és com esperàvem, fem visibles les nostres eines de gestió emocional per tal de que les puguin aprendre i imitar.

El nostre paper és el d'acompanyar, d'estar presents, de motivar perquè l'altre adquireixi confiança en ell mateix i descobreixi els seus propis límits. Com diu Jane Nelsen, el nostre lema hauria de ser "no facis el que el nen pugui fer per ell mateix", d'aquesta manera seran adults amb habilitats per a la vida, adults capaços de sortir de la seva zona de confort.


dimarts, 25 d’abril de 2017

Taller a 1r i 2n de primària: Tots sou benvinguts.

Aquesta setmana hem anat a les classes de 1r i 2n de primària a fer un taller d'educació emocional. Els objectius del taller eren el descobrir el valor de l'amistat i el de la diferència com quelcom enriquidor. 


Hem començat llegint el llibre "Prohibida l'entrada als elefants", i gràcies a ell hem fet un treball d'assertivitat, intentant descobrir com es sentien els diferents personatges davant de les diferents situacions que planteja el llibre. També hem pensat com ens sentiríem nosaltres si ens passés el mateix.


Hem vist que davant alguns comportaments podem reaccionar com una tortuga (amagant-nos a la nostra closca i estar passius), com un lleó (rugint i atacant de manera agressiva) o com l'elefant (buscant alternatives i solucions als reptes que se li presenten).


També hem parlat de l'amistat, de quines qualitats ens agraden dels nostres amics. Hem vivenciat que entre tots formem una xarxa.



Per acabar hem fet un titella d'elefant, una manualitat que ens ha permès experimentar que si en un grup tenim tots el mateix les opcions són més limitades, en canvi si compartim ens enriquim els uns als altres i som capaços de ser més creatius.