dijous, 23 de març del 2017

Què és la Disciplina Positiva?

La Disciplina Positiva (DP) té el seu origen en el treball dels austríacs Alfred Adler (metge i psicoterapeuta)  i Rudolf Dreikurs (psiquiatra i educador). I és portada a la pràctica per la Doctora Jane Nelsen i Lynn Lott (EUA), autores de diversos llibres i manuals per a pares i educadors, i creadores de la Discipline Positive Association.

La DP es basa en relacions de respecte mutu i en tenir en compte tant les necessitats dels nens com les dels adults i de la situació.

Proposa una educació basada en l'equilibri entre la fermesa i l'afecte. Allunyant-se dels estils massa permissius o massa autoritaris, dota als pares o educadors de múltiples eines per tirar endavant el repte d'educar sense càstigs ni premis, i busca oferir als infants competències i habilitats necessàries per arribar a ser el què vulguin ser.

Transmet una visió positiva dels errors, tant dels nens com dels pares o educadors, com a oportunitats per aprendre.

La metodologia utilitzada ajuda als pares o educadors a entendre els motius que hi ha darrera la frustració, els crits, les lluites de poder, les rebequeries,... I promou actituds positives vers els nens basades en el respecte mutu i la col·laboració.

També els proporciona solucions eficaces a llarg plaç basades en l'educació emocional, l'empatia, la confiança, la connexió,...


Jane Nelsen, en el seu llibre "Como educar con firmeza y cariño", enumera cinc critèris a tenir en compte per a la Disciplina Positiva:

1. Ajuda a que els nens es sentin CONNECTATS. (Pertinença i significança)
2. És AMABLE i FERMA alhora. (Dignitat i respecte per un mateix, pels nens i les situacions)
3. És EFECTIVA a llarg termini.

4. Ajuda a desenvolupar HABILITATS socials, emocionals i cognitives per a la vida.

5. Invita al nen a descobrir les seves CAPACITATS. (anima a l’ús constructiu del poder personal i autonomia) 

Aquests cinc criteris serveixen de pauta a l'hora d'escollir quines eines utilitzar per a l'educació dels nostres fills i filles, optant per mètodes que ens ajudin a establir una relació d'amor, respecte i col·laboració. Sense perdre de vista la importància de la cura d'un mateix.

1 comentari:

  1. Genial!
    Per mi la paraula clau és connexió.
    Tambè m'ha ajudat molt veure q els errors son oportunitats x aprendre.

    ResponElimina