Llibre: El gran llibre dels Super Poders

Aquest llibre el va trobar el pare de les llunetes en una llibreria i no es va poder resistir.

És un llibre en el que a cada doble pàgina hi ha un petit text on, per un cantó s’explica el superpoder d’un personatge, i per l’altre hi ha un preciós dibuix que l’il·lustra. Els superpoders que surten al llibre són, per exemple, la música, l’atenció, la curiositat, l’organització,... fins arribar a un total de 18.

Els protagonistes són nens i nenes, això ajuda a que sigui més fàcil identificar-te amb ells.

A la part de darrera surt un llistat amb tots els superpoders de que parla el llibre per tal de que marquis quins són els teus, i també una pàgina final perquè anotis més superpoders que tens, ja que tots no en tenim sols un i n’hi ha molts que no surten al llibre!

És un llibre per treballar conceptes com:

Autoconeixement: Quins són els nostres superpoders? Què ens ho fa creure? Sempre hem tingut els mateixos? Quines són les nostres debilitats? Com podem compensar-les?

Autoestima: tots ens podem sentir identificats, almenys parcialment, en algun dels superpoders dels llibre. O, podem ser capaços a través dels exemples dels diferents relats, de trobar quin és el nostre/s superpoder/s. Tots som únics i tenim valor.

També remarcar que no tots hem de tenir tots els superpoders, que el fet de no tenir un superpoder no ens fa menys valuosos.

Diversitat: Els superpoders poden ser molts diferents uns dels altres però entre tots ens complementem. Si som respectuosos i empàtics els uns amb els altres serem capaços d’enriquir-nos i això facilitarà el treball en equip.

Els superpoders no són permanents ni estàtics: Com a adults amb més trajectòria vital, podem mostrar amb el nostre propi exemple que hi ha superpoders que es poden aprendre i que podem anar millorant en unes habilitats al llarg de la vida si practiquem i hi donem valor.

Coeducació: Els superpoders que surten al llibre s’atribueixen indiferentment a nens i nenes, fugint d’estereotips.

Fugir de les etiquetes: És important parlar amb els nens i nenes de que és bonic tenir superpoders, però que també és important que determinats superpoders no ens condicionin a actuar sempre sota la pressió del nostre superpoder. És important que els altres no ens etiquetin i que no ens etiquetem a nosaltres mateixos (tot i que el meu superpoder sigui l’optimisme igual tindré moments en que no em sentiré així, tot i que el meu superpoder sigui l’organització igual estarà bé de tant en tant deixar-me anar en aquest aspecte,...).

Per acabar dir que les il·lustracions són fantàstiques, càlides i un complement perfecte al text. L’observació de les il·lustracions pot donar peu a estones de conversa!

El gran llibre dels SUPER PODERS

Text: Susanna Isern

Il·lustracions: Rocio Bonilla

Editorial Flamboyant 2017

ISBN 978-84-947173-8-3

Edat: A partir dels 4-5 anys

Viatges en cotxe: Entre tots hem de trobar...

Ja ha arribat l'estiu! Temps de vacances per a molts i també de viatges!

A vagades per arribar al nostre destí hem de passar llargues estones al cotxe o al tren, i pels nens això acostuma a ser sinònim d'avorriment. 

En els darrers desplaçaments, abans de sortir de casa donava a les llunetes un paper amb diferents coses que havien de trobar durant el viatge. Era un paper amb diverses caselles que al mig tenien el dibuix i al costat posava la quantitat que n'havien de trobar, de quins colors havien de ser,... Mentre durava el trajecte anaven marcant el què trobaven.
Ens ho hem passat molt bé! I ha estat una manera de fixar-nos molt més en els detalls del camí.

Tenien un full entre totes, així no hi havia competició i sí treball en equip!
Com podeu veure no cal ser expert dibuixant per fer les fitxes :-)

Si voleu tenir més idees d'activitats per fer durant el viatge podeu consultar aquesta entrada: Idees per fer els viatges més divertits

Activitat 5è de primària. Autoconeixement i autoestima. (Jo vaig amb mi)

Avui he anat a la classe de 5è a fer una activitat d’autoconeixement i autoestima.

Primer hem parlat de la importància de conèixer-nos més enllà del què veiem al mirall, per això hem agafat un full, l’hem dividit en 6 parts i hem respost a les següents preguntes:

• Si jo fos un plat cuinat, quin seria?
• Si jo fos un color, quin seria?
• Si jo fos una cançó quina seria?
• Si jo fos una pel·lícula, quina seria?
• Si jo fos un personatge famós, quin seria?
• Si jo fos un animal, quin seria?

La idea és que es plantegin diferents maneres de definir-se a ells mateixos, que vegin que es poden definir de moltes maneres i fent servir tots els sentits. La proposta que els he fet és que continuïn aquesta activitat a casa demanant als pares com els veuen, perquè escullen aquest plat, color, personatge,... si coincideixen, si els sorprèn...

La segona part ha estat basada amb el llibre ”Jo vaig amb mi.

Abans de començar hem mirat la portada i hem parlat de què ens transmetia, de com era la nena de la portada, de com crèiem que es sentia,...

Després hem fet la lectura del conte, i abans d’arribar al desenllaç, un cop la nena havia renunciat a varies de les coses que la feien ser qui és per tal d’agradar a en Martí, hem parlat de:

• Com veieu ara a la nena? Què li ha passat? Què creieu que sent? És la mateixa nena?
• Ha aconseguit el què es proposava, creieu que és feliç ara? Creieu que d’aquesta manera serà feliç al costat del Martí? Perquè?
• Us ha passat mai el renunciar a coses que us fan ser qui sou per agradar als altres o formar part d’algun grup? Com us heu sentit?
• Creieu que els consells que li donen els seus amics són encertats? Perquè?
• Què li diríeu vosaltres? Que us agradaria que us diguessin en la seva situació?

Després hem acabat de llegir el conte i hem vist el desenllaç. Ens ha servit per parlar de la importància de ser nosaltres mateixos i canviar per millorar i no sols per agradar als altres.

Finalment, els he dit que ens centraríem en el contrari, en les coses que ens fan ser espacials i que no canviaríem.

Gràcies a la col·laboració de les altres famílies, tenia una sorpresa pels nens i nenes, els seus pares han col·laborat en aquesta activitat dient dues coses que valoren dels seus fills i les he anotat en els pètals d’un gira-sol.

Així, els he donat a cada un gira-sol amb les dues coses que havien valorat els seus pares d’ells i hem completat els altres pètals amb coses que els companys i la mestra els valoren. 

A les fulles han hagut d’escriure ells quines coses creuen ells mateixos que els fan ser especials i no canviarien. Al test hem escrit la frase “Jo vaig amb mi”.

Un bonic detall per endur-se a casa i recordar tot l’estiu!!

Activitats. Emocions en família

Molts de nosaltres som d’una generació en què l’educació emocional gairebé no existia, en la que el tema emocional quedava en un racó i se’n parlava poc o gens. A les xerrades sempre dic que el fet de ser pares ens brinda l’oportunitat de canviar aquesta dinàmica amb els nostres fills i en nosaltres mateixos.

Us deixem 3 activitats que hem fet aquests dies, aprofitant les vacances de setmana santa. 

(les imatges de les emocions són del set de segells de les 10 emocions d’akros)

EMOCIONS I CONTES

Agafem llibres que ens agradin de la prestatgeria dels contes i, a mesura que els anem llegint, intentem identificar quines són les emocions dels diferents personatges, què ens ho fa notar, com ens sentiríem nosaltres en el seu lloc,...

INVENTEM HISTÒRIES AMB EMOCIONS

Amb les cares de les emocions inventem històries en què els diferents personatges passin per les diferents emocions.

Tant que nosaltres diguem l’emoció i els nens hagin d’inventar la història, com que nosaltres inventem una història en funció de les emocions que ens diguin.

Amb més grans podem jugar a identificar si les emocions són adequades a la situació i veure quina seria l’emoció més adequada a la situació.

PINTEM EMOCIONS

Les emocions es poden expressar de maneres molt diverses. Agafem pinzells, pintures i paper, deixem-nos anar i representem d’una manera pictòrica alguna de les emocions bàsiques.

Llibre: La zebra Camil·la

La zebra Camil·la és un conte senzill que ens explica la història de una zebra que es va fent gran i que "per un caprici dels vents" va perdre 7 de les seves ratlles. La pèrdua de les 7 ratlles fa que es posi trista i plori una llàgrima per cada ratlla que ha perdut. 

Però mica a mica, la seva tristesa es va esfumant gràcies a l'empatia, bon cor i generositat de diferents animals i elements que es va trobant en el seu camí.

Al final, acaba sense gens ni mica de pena i tenint unes ratlles ben especials. 

És un conte repetitiu-acumulatiu i que té una part de rima, fet que fa que després d'haver llegit dos o tres personatges els nens/es  ja ens ajuden a seguir, i els fa més partícips del conte.

Les il·lustracions del conte són també senzilles però estan molt ben trobades i ajuden molt a seguir el fil de la història. La zebra i els diferents personatges acaben sent entranyables.

El conte és una bona eina per parlar de diversos temes:

- Fer-se gran: Què significa fer-se gran? Què comporta? Tenim ganes de créixer? Ens fa por? És bo cometre errors? Ens pot ser útil?

- Relació de la zebra Camil·la amb la seva mare: Perquè la Camil·la no fa cas a la seva mare? Creieu que s'equivoca? És bo prendre decisions pel nostre compte? Sempre cal obeïr als pares? S'enfada la mare al final del conte o es mostra empàtica? Perquè creus que actua així la mare? 

- Generositat: Com creus que es senten els diferents personatges al veure a la Camil·la plorant? Com creus que es sent la Camil·la després del gest dels diferents personatges? T'ha passat alguna situació semblant? 

També permet treballar:

- La numeració 1 a 7. Comptant enrere.

- Les rimes.

- La memòria (a veure si recorden els diferents personatges, quina ratlla dona cada un i on està col·locada).

Referència:

La Zebra Camil·la

Text: Marisa Núñez

Il·lustracions: Óscar Villán

Editorial Kalandraka

Col·lecció: LLibres per somniar

ISBN 978-84-16804-08-5

Edat: A partir dels 4-5 anys

Quina funció tenen els límits? Com posar-los?

La paraula “límits” sovint l’associem a connotacions negatives: normes, control, premis/càstigs, autoritat, obediència, “no pots”, manipulació, rebel·lió, lluites de poder, guanyador/perdedor,... i això fa que sovint fugim de l’establiment de límits. Però realment els límits, són necessaris i ens aporten beneficis, sempre que els establim com a referents, de manera coherent, participada, empàtica i amb respecte pel nen, l’adult i la situació.

Els límits tenen com a funció proporcionar:

Seguretat: saber en quin interval em puc moure, tenir una guia, unes pautes,...

Llibertat i responsabilitat: faig ús de la meva llibertat per situar-me dintre els límits, assumeixo les conseqüències en el cas de no fer-ho.

Respecte: respectar i demanar que respectin els límits per millorar la convivència amb els altres i cuidar-me a mi mateixa. Ser capaç de mostrar disconformitat amb un límit/norma de manera respectuosa.

Autocontrol: no sempre puc fer tot el que vull, tenir la força i valor per actuar dintre els límits.

Ordre: els límits són necessaris per a una convivència harmònica, per tenir unes pautes mínimes, a poder ser consensuades, per viure en comunitat (família, escola, poble,...).

Creixement: Entrenament per la tolerància i la frustració.

Què haurem de tenir en compte al posar límits?

Nivell maduratiu: no és el mateix un nen de 2 anys, de 6 o de 15, establirem o acordarem límits en funció d’això.

Necessitats físiques i emocionals: Si el nostre fill o alumne té son, gana, cansament,... o bé està trist, rabiós, eufòric,... primer haurem d’intentar solucionar aquestes necessitats, o almenys tenir-les en compte per adaptar-nos  a aquestes circumstàncies.

Adequació de l’entorn:  Sobretot quan són petits, si no volem que toquin un gerro de vidre no el deixem al seu abast. Quan són petits és millor adaptar els espais, els materials,... que no haver d’estar tot el dia dient “no”.

Confiança: els nostres fills creixeran molt ràpid, dintre uns paràmetres de seguretat, donem-los la possibilitat de provar coses, de cometre errors, de frustrar-se, d’experimentar, de créixer, de ser autònoms,...

Acompanyament i testimoniatge: si els adults donem valor a respectar els límits és més fàcil que els nostres fills també n’hi donin. Si ens veuen constantment saltant-nos les normes, aprendran més del nostre exemple que de les nostres paraules, i probablement també se les saltaran.

Per altra banda, l’establir límits i normes també els ajudarà a ells a establir límits i normes davant els altres, a fer-se respectar i fer entendre que “no tot s’hi val”

Parlar en positiu: Enumerem els límits en positiu, en lloc de dir el què no poden o no han de fer centrar-nos en el què sí poden fer. (en lloc de no tiris la roba pel terra, posa la roba al cubell de la roba bruta).

Cooperació: a mesura que els nostres fills i filles van creixent farem que s’impliquin a l’hora d’establir normes i límits. Si ells han participat en aquest procés, se’ls ha tingut en compte, si han pogut expressar el seu punt de vista... serà més fàcil que els compleixin. En cas que no hi puguin participar, expliquem-los el sentit de les normes.

Respecte per la curiositat: Els nens acostumen a ser curiosos, els agrada experimentar i provar coses. Ja està bé que posem límits, però intentem que aquests respectin aquest instint de descoberta. Potser no poden pintar la paret però sí que poden pintar les rajoles de la dutxa amb tempera i després borrem o posem paper d’embalar i que ens facin una obra d’art.

Amor: Establim els límits amb finalitats positives, perquè estimem els nostres fills, per millorar la convivència, per respectar-nos a nosaltres mateixos 

Hi ha límits que els haurem d’establir els adults, però igualment, per damunt de tot hi haurà el respecte a l’altre i a nosaltres mateixos.

Com ens comuniquem amb els fills? Barreres i facilitadors de la comunicació

La comunicació amb els fills, la parella o els companys de feina és un element important en les relacions personals. Segons com esdevingui aquesta comunicació pot ajudar a millorar la relació o, pel contrari, provocar recel i distància. Així doncs, a l’hora de parlar de comunicació trobem elements facilitadors i elements que ens suposen una barrera:

FACILITADORS LA COMUNICACIÓ

Temps i dedicació: Abans d’anar a dormir, mentre els fem un massatge, compartint un joc,... un temps sense rellotge on puguem escoltar més que parlar. Sovint les grans converses comencen amb temes quotidians, i a mesura que ens anem demostrant confiança, passem a temes més personals, a coses que no comuniquem d’entrada però tenim necessitat de compartir,...

Escoltar i comunicar amb tot el cos: Tot el nostre cos comunica, un alt percentatge de la informació ens arriba a través de la vista, però també rebem informació a través de la resta dels sentits. Quan parlem de comunicació parlem de mirades, de gests, de tacte, d’olors, de gustos,...

Parlem amb els nostres fills a través de tots els sentits: un dinar que els agrada, una música per expressar què sentim, una mà a l’espatlla, mirar-los als ulls situant-nos a la seva altura.

Parlar des del “JO”: En lloc de criticar a l’altre el seu comportament, expressem-li què ens fa sentir a nosaltres (en lloc de “ets un malendreçat” podem dir “jo em sento malament quan veig roba pel terra de l’habitació”).

Preguntes de curiositat: Escoltar més que parlar. Fer-los preguntes que inviten als nostres fills/es a reflexionar, a arribar a les seves pròpies conclusions, i alhora els mostrem que estem pendents, que ens importa el què ens diuen,...

Donar valor a les emocions i sentiments: Donar eines per a que posin nom al què senten, donar-los oportunitats per expressar-ho (sense judicis, ni crítiques), oferir recursos per a una bona gestió de les emocions. Ser nosaltres models d’una bona gestió emocional, ja que “els nens ens aprenen a nosaltres” (Mar Romera)

Empatia: Estar oberts a la comunicació que parteix de les seves necessitats, Podem no compartir o estar d’acord amb la seva opinió, amb les seves accions, però igualment ens mostrarem oberts al diàleg, a l’entesa,... el respecte a la persona està per damunt de tot.

BARRERES PER A LA COMUNICACIÓ

Les presses: Que els nostres fills i filles s’obrin al diàleg i ens expliquin què els passa és poc compatible amb les presses. Si no tenim temps per dedicar-los les nostres converses sovint seran superficials i sols relacionades amb els aspectes pràctics del dia a dia.

Judicis i consells no desitjats: Mentre l’altre ens està explicant una cosa, dir-li què creiem que ha fet malament (“com has pogut actuar així?”, “no veus que estàs equivocada?”), què creiem que hauria de fer (“hauries de haver estudiat més coses”), com hauria d’actuar (“has de fer-ho com jo dic”), fer-li “sermons”... predisposa a l’altre a deixar de comunicar-se o a posar-se a la defensiva. Oferim ajuda sols si ens la demanen, si ens correspon i evitant jutjar.

Indiferència: Escoltar sense que ens importi el què ens estan dient, estar pendent d’altres assumptes (mòbil, TV, feina de casa,...), banalitzar el que ens està explicant (“no n’hi ha per tant”, “això és una tonteria”) provoca que l’altre perdi l’interès per comunicar-se.

Atacs: Donar la culpa a l’altre (”és culpa teva”), criticar-lo (“que no veus que així no funcionarà de cap manera?”) o avergonyir-lo (“tan espavilat que ets i fas aquestes coses?”).

Negar emocions i/o sentiments: Les emocions es senten, no podem jutjar les emocions que té l’altre, posar-les en dubte o menystenir-les. Frases com “vinga que no n’hi ha per estar enfadat”, “com pots sentir-te així?”,... fan que l’altre es senti incomprès o fins i tot culpable de sentir el què sent. El què podem fer és ser referents i ajudar a gestionar-les.

Generalitzacions o comparacions: “Sempre t’he de recordar que endrecis”, “Mai reculls les joguines”, “El teu germà m’ajuda més que tu” et fan sentir que no estàs a l’altura de les expectatives.