Com ens comuniquem amb els fills? Barreres i facilitadors de la comunicació

La comunicació amb els fills, la parella o els companys de feina és un element important en les relacions personals. Segons com esdevingui aquesta comunicació pot ajudar a millorar la relació o, pel contrari, provocar recel i distància. Així doncs, a l’hora de parlar de comunicació trobem elements facilitadors i elements que ens suposen una barrera:

FACILITADORS LA COMUNICACIÓ

Temps i dedicació: Abans d’anar a dormir, mentre els fem un massatge, compartint un joc,... un temps sense rellotge on puguem escoltar més que parlar. Sovint les grans converses comencen amb temes quotidians, i a mesura que ens anem demostrant confiança, passem a temes més personals, a coses que no comuniquem d’entrada però tenim necessitat de compartir,...

Escoltar i comunicar amb tot el cos: Tot el nostre cos comunica, un alt percentatge de la informació ens arriba a través de la vista, però també rebem informació a través de la resta dels sentits. Quan parlem de comunicació parlem de mirades, de gests, de tacte, d’olors, de gustos,...

Parlem amb els nostres fills a través de tots els sentits: un dinar que els agrada, una música per expressar què sentim, una mà a l’espatlla, mirar-los als ulls situant-nos a la seva altura.

Parlar des del “JO”: En lloc de criticar a l’altre el seu comportament, expressem-li què ens fa sentir a nosaltres (en lloc de “ets un malendreçat” podem dir “jo em sento malament quan veig roba pel terra de l’habitació”).

Preguntes de curiositat: Escoltar més que parlar. Fer-los preguntes que inviten als nostres fills/es a reflexionar, a arribar a les seves pròpies conclusions, i alhora els mostrem que estem pendents, que ens importa el què ens diuen,...

Donar valor a les emocions i sentiments: Donar eines per a que posin nom al què senten, donar-los oportunitats per expressar-ho (sense judicis, ni crítiques), oferir recursos per a una bona gestió de les emocions. Ser nosaltres models d’una bona gestió emocional, ja que “els nens ens aprenen a nosaltres” (Mar Romera)

Empatia: Estar oberts a la comunicació que parteix de les seves necessitats, Podem no compartir o estar d’acord amb la seva opinió, amb les seves accions, però igualment ens mostrarem oberts al diàleg, a l’entesa,... el respecte a la persona està per damunt de tot.

BARRERES PER A LA COMUNICACIÓ

Les presses: Que els nostres fills i filles s’obrin al diàleg i ens expliquin què els passa és poc compatible amb les presses. Si no tenim temps per dedicar-los les nostres converses sovint seran superficials i sols relacionades amb els aspectes pràctics del dia a dia.

Judicis i consells no desitjats: Mentre l’altre ens està explicant una cosa, dir-li què creiem que ha fet malament (“com has pogut actuar així?”, “no veus que estàs equivocada?”), què creiem que hauria de fer (“hauries de haver estudiat més coses”), com hauria d’actuar (“has de fer-ho com jo dic”), fer-li “sermons”... predisposa a l’altre a deixar de comunicar-se o a posar-se a la defensiva. Oferim ajuda sols si ens la demanen, si ens correspon i evitant jutjar.

Indiferència: Escoltar sense que ens importi el què ens estan dient, estar pendent d’altres assumptes (mòbil, TV, feina de casa,...), banalitzar el que ens està explicant (“no n’hi ha per tant”, “això és una tonteria”) provoca que l’altre perdi l’interès per comunicar-se.

Atacs: Donar la culpa a l’altre (”és culpa teva”), criticar-lo (“que no veus que així no funcionarà de cap manera?”) o avergonyir-lo (“tan espavilat que ets i fas aquestes coses?”).

Negar emocions i/o sentiments: Les emocions es senten, no podem jutjar les emocions que té l’altre, posar-les en dubte o menystenir-les. Frases com “vinga que no n’hi ha per estar enfadat”, “com pots sentir-te així?”,... fan que l’altre es senti incomprès o fins i tot culpable de sentir el què sent. El què podem fer és ser referents i ajudar a gestionar-les.

Generalitzacions o comparacions: “Sempre t’he de recordar que endrecis”, “Mai reculls les joguines”, “El teu germà m’ajuda més que tu” et fan sentir que no estàs a l’altura de les expectatives.